«De descobridors, aventurers, pioners i exploradors n’hi ha hagut molts al llarg de la història, però només uns pocs han obtingut el reconeixement mundial, mentre la majoria són desconeguts o estan silenciats», uns viatgers «oblidats» que el filòleg Eduard Niubó rescata en el seu primer llibre. Niubó acaba de publicar Geografia de l’oblit amb l’empordanesa Edicions Sidillà, en el qual descobreix exploradors i aventurers silenciats per la història, desconeguts per al món i sense reconeixements, després d’un treball al qual ha dedicat els últims set anys de la seva vida.

Ha documentat, per exemple, que Cristòfol Colom i la seva tripulació no van ser els primers a descobrir el continent americà perquè abans van arribar a Amèrica l’explorador islandès Leif Erikson, l’any 1000, seguit d’altres víkings, i el navegant -genovés o català- John Cabot o Juan Caboto, que va trepitjar el continent abans que Colom, igual que alguns inuits.

Es tracta d’un treball documentat en la cerca de textos antics i en viatges que l’autor ha fet en llocs com Alaska i altres zones d’Amèrica del Nord per capbussar-se en arxius i museus i trobar noms i dades que anotava minuciosament en un diari. Niubó explica que el llibre suposa un reconeixement per a aquells exploradors que, o bé la història ha obviat, o que van ser acompanyants anònims dels qui es van endur el mèrit. «Des dels mapes més antics, fins a les últimes i més recents exploracions i troballes, la història dels descobriments està plena de nàufrags, mariners, fugitius i esquimals que van tenir un rol molt important al món, però que són absolutament desconeguts», escriu.

Fugint dels tòpics preestablerts, Niubó ha volgut deixar per escrit la vida dels pioners que han obert la porta al coneixement del món: «la història de Colom descobrint Amèrica em semblava massa casual i senzilla, així que vaig decidir investigar sobre això», diu.

«La majoria d’aquests personatges van quedar ocults pels seus líders, i molts altres van quedar a l’ombra dels conqueridors que els van seguir en la història», assenyala Niubó, que cita, per exemple, l’holandès Willem Janszoom, que en 1606 va arribar per primera vegada a Austràlia, o al maorí Hui-et-rangiora, que va ser el primer a trepitjar l’Antàrtida l’any 650.

«Va haver-hi persones que es van embarcar abans de personatges com Colom, Robert Peary o James Cook però el seu nom no va transcendir, segurament perquè no van ser ells els que van trobar l’or», insisteix.

D’entre els personatges més significatius, Niubó destaca l’explorador islandès Leif Erikson, que assegura que és el primer europeu a arribar al continent americà, i a John Cabot o Juan Caboto, un navegant que no se sap si és d’origen genovés o català, considerat un dels primers europeus a arribar a Amèrica del Nord.

Tot i això, els veritables «oblidats» de la història són els que no encaixaven amb l’estereotip europeu: «els víkings i els inuits van descobrir Amèrica abans que ningú i van ser peces imprescindibles del tauler per explorar altres inhòspits racons del món, com l’Antàrtida».