Fa centenars d’anys, ningú en coneix la data exacta, un grup de dotze dones del veïnat de Rabioses, al terme municipal de Cruïlles, va desafiar les estrictes lleis patriarcals a les quals vivien sotmeses, posant fi a la vida del Baró de la casa dels Cruïlles, que exercia sense clemència els privilegis dels quals gaudien els capellans i homes feudals de l’època, i entre els quals hi havia el conegut com a dret de cuixa. Aquesta llegenda, que alguns consideren precursora del moviment feminista actual, va inspirar al grup Fetus a escriure La revolta de Rabioses, un dels onze temes que s’inclouen a La serra dels Perduts, el nou llarga durada que els bisbalencs han publicat aquesta tardor, novament amb el segell Bankrobber i Joan Colomo en qualitat de productor.

La trajectòria d’Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria), els tres membres de Fetus, va fer un gir de noranta graus després d’entrar en contacte amb el veterà cantautor Jaume Arnella, de qui van versionar bona part del cançoner, en clau punk, amb l’àlbum Sota, cavall i rei (Bankrobber, 2021).

«Vam apostar per fer algunes versions i així airejar el projecte. Tot i això, l’essència en si tampoc ha canviat tant. No hem deixat de ser un grup de punk rock, però ara ens hem enriquit amb altres sons, entrant en altres circuits trobant altres maneres de fer cançons, tant líricament com instrumentalment» explica Cortadellas sobre la proposta d’una banda que, de tocar sobretot dins el circuit del rock alternatiu, ha passat a fer-ho en cites com la Fira Mediterrània de Manresa, a principis d’octubre, o al Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona, on van actuar aquest passat divendres a la nit.

La serra dels Perduts -amb un títol que fa referència a la carena que uneix el peu de les Gavarres amb el municipi de Calonge- és un treball que aprofundeix en aquella fusió entre punk-rock i la cançó de taverna que ja marcava el camí de l’anterior, i que s’endinsa en la riquesa popular que atresora l’Empordà, a través de les seves llegendes, històries oblidades i personatges destacats del seu imaginari popular.

«Líricament, seguim el rastre de l’Arnella, explicant històries i llegendes de personatges de la tradició popular, fent una mica la funció de romancer. Instrumentalment, ens venia de gust experimentar amb aquestes sonoritats» apunta el vocalista de Fetus que, per aquest àlbum s’han associat amb Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles) i Guillem Caballero (teclats), amb els quals han aconseguit tenir «un repunt folklòric que ens agrada molt».

Revoltes que no caduquen

De la balada del sabater d’Ordis a la història del rellotger de Creixells, el disc treu de l’oblit alguns personatges històrics, com Isabel Vilà, l’emblemàtica sindicalista que va participar al Foc de la Bisbal, a la qual li dediquen el tema Isabel Cinc Hores, que recupera la tonada del Cant d’Isabel Vilà o el poeta bisbalenc Ramon Masifern, de qui recuperen part del seu poemari amb La sega.

La serra dels Perduts, però, també s’endinsa en moltes més revoltes -a banda de la de Rabioses- com la que va tenir lloc el 1789 a Barcelona a causa de l’augment del preu del pa decretat per les autoritats i que s’explica a El rebombori del pa. «Al final són consignes molt vàlides per avui dia» rebla el cantant, en referència a l’actual crisi per la inflació.

A les comarques gironines, Fetus presentaran el seu quart disc d’estudi el pròxim 16 de desembre al Coma Cros de Salt, i el 23 del mateix mes, al Teatre Mundial de La Bisbal d’Empordà.