Diari de Girona

Diari de Girona

Artur Blasco, el tresorer de la música tradicional del Pirineu

Músic, investigador i gran divulgador del folklore de muntanya, actua avui al Càntut i li cedeix una part dels materials sobre la tradició oral que ha recopilat, poble a poble, des de l’any 1965

Artur Blasco, actuant l'any passat al festival Càntut. Càntut

Amb 89 anys i una vida que ha transcorregut entre Manresa i el Pirineu, però també Suècia i Islàndia, Artur Blasco és un dels grans recuperadors de les cançons i les músiques populars de la muntanya. Músic, investigador i divulgador del folklore català, ha recopilat durant les dècades que va treballar als camins i refugis de muntanya unes 1.600 cançons tradicionals que es cantaven de punta a punta dels Pirineus, un material que s’encarrega de divulgar en concerts, com el que ofereix avui al festival Càntut de Cassà de la Selva amb Arnau Obiols. Una estona abans, però, cedirà al Càntut una part del llegat que ha anat recollint i documentant des de 1965 per conservar la música que es cantava als treballs del camp, a les cuines o vora els focs de terra de les cases pairals i masies pirinenques.

Nascut a Barcelona i criat al Bages, Blasco va deixar els estudis de Ciències als anys 50 per anar a voltar món. Del seu pas per tot Europa, especialment per Escandinàvia, on va viure, i l’Orient Mitjà, va arribar a la conclusió que «Catalunya era un país únic, perquè no respectava la cultura que naixia de la convivència, la que venia del món rural i dels treballs col·lectius».

«Veure que la riquesa que teníem en cultura popular venia d’una generació que havia patit molt i, tot i això, era capaç de preservar aquest patrimoni em va canviar la vida», assegura Blasco, que es va instal·lar a l’Alt Urgell i, gràcies a la seva feina com a funcionari d’Agricultura al Pirineu va poder «fer una immersió absoluta» entre les famílies, de la Vall d’Aran i fins a l’Empordà, que es dedicaven a les pastures comunals.

«Conviure-hi íntimament, formar part del seu dia a dia m’ha donat accés a enregistrar i transcriure unes 1.600 cançons absolutament inèdites, que la gent de la terra plana no les havia sentit mai i algunes canvien de vall a vall», explica Blasco sobre una tasca que li ha valgut reconeixements com el Premi Nacional de Cultura Popular.

«Quan jo vaig començar, el camp ja estava mecanitzat i la gent de les masies, els grans, ja havia callat. La gent ja no cantava, però recordava què havia cantat i eren feliços quan els deia que m’interessava per allò», diu el músic i divulgador, que «caçava» aquestes cançons amb cinta oberta d’un quart de polsada, un material de gran fidelitat però que caduca.

Gràcies al paper que va jugar el polític Joan Vidal i Gayolà, president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, bona part de les cintes de la col·lecció es van poder salvar i digitalitzar abans que es fessin malbé del tot.

Avui el Càntut, el projecte dedicat a la recuperació de la música de tradició oral, rep una part d’aquests documents batejada com a A peu pels camins del cançoner, en imatges que va ser atresorada entre els anys 70 i 90.

Concretament, la donació d’Artur Blasco inclou 81 pel·lícules amb imatges de 300 cantaires de 160 pobles i masies de l’Alta Ribagorça, els Pallars, la Cerdanya o el Ripollès que canten mentre treballen al camp o a casa. És el fons més extens del país en aquest àmbit i del qual, a més de l’original, només n’existeixen dues còpies, la dipositada al Departament de Cultura i la del Càntut.

Blasco assegura que el Càntut és «l’hereu adient» per gestionar una part de la feina a la qual ha dedicat tota una vida, i que «pot obrir noves vies d’expressió basades en la tradició».

I és que, explica, d’aquella manera d’entendre la música, diu, «no n’hem de parlar amb nostàlgia, però sí deixar-ne testimoni perquè continuï sonant».

Una oportunitat de sentir-la serà aquest vespre al Pati de Can Trinxeria, en una vetllada en què Blasco compartirà escenari amb Arnau Obiols, que porta la música d’arrel per camins més experimentals i que beu, en bona part, del repertori que ha mantingut aquest tresorer de la música oral del Pirineu.

Compartir l'article

stats