Diari de Girona

Diari de Girona

El ritme de les coses més petites

L’escriptor Julià Guillamon ressegueix el canvis subtils del bosc durant un any a «Les hores noves», un llibre que defuig la idea de «la natura sublim» per parlar del Montseny més viscut

L'escriptor i crític literari Julià Guillamon, fa uns dies a Girona. Aniol Resclosa

L’escriptor Julià Guillamon (Barcelona, 1962) ha fixat la mirada en les coses més petites, els subtils canvis d’un bosc d’Arbúcies durant un any, per a escriure Les hores noves. Editat per Anagramaa, està a mig camí entre la crònica i el dietari «escrit arran de terra», defugint parlar de la natura «amb grandiloqüència» per centrar-se en la vivència de la muntanya i els usos tradicionals d’un paratge que ja havia retratat en un altre llibre, Les cuques. 

Pagesos, esquiladors de xais o carboners són presents en la «natura humanitzada» que retrata Guillamon, que combina aquest paisatge humà a tocar de casa amb l’experiència del narrador.

Nascut al barri del Poblenou de Barcelona, l’escriptor passava els estius a Arbúcies, on la seva família portava, i des de fa un parell d’anys viu instal·lat al Montseny. De les passejades al costat de casa n’ha sortit aquest llibre que, prenent com a referència Les hores de Josep Pla, es regeix pel tempo de la natura al llarg d’un any, travessat pel cicle de les plantes o l’arribada dels primers bolets.

«Sempre havia volgut fer un llibre així, tenia ganes d’estar tot un any pendent de la muntanya», explica l’escriptor i crític literari, que s’allunya del concepte de «natura sublim». «Molts cops em pregunten si no m’avorreixo d’anar sempre pels mateixos llocs, però no són mai els mateixos llocs, perquè el paisatge canvia d’un dia per l’altre. Només fixar-nos en el que passa en un avellaner, des de la sortida de les flors al novembre a la recollida dels fruits, al juliol, és fascinant», diu.

Remarca, però, que Les hores noves és un llibre «amb molts registres» en què ha volgut «remetre al paisatge moral» i transmetre «la tristesa per la desaparició del món dels pagesos i la ràbia de veure com es malmet l’entorn».

Emili Soms, el pagès que ha recuperat una cinquantena de varietats de pomes d’Arbúcies o peladors de suro són alguns dels personatges que poblen un llibre que transmet «respecte per la gent gran que ens ha ensenyat a anar pel bosc».

«Està escrit amb naturalitat, perquè s’ho pugui llegir el meu amic pagès i també gent del món literari», diu Guillamon, content perquè els lectors li transmeten que el llibre evoca «un món amb una certa calma, que fa sensació de benestar».

La propera presentació del llibre és aquesta tarda (19.30) a la llibreria L’Altell de Banyoles, i Guillamon estarà acompanyat pel biòleg Ramon Folch.

Compartir l'article

stats