La mandíbula de Banyoles va pertànyer a l'Homo sapiens més antic d'Europa

La mandíbula de Banyoles va pertànyer a un individu de la nostra espècie, Homo sapiens, que va habitar aquest espai de la península Ibèrica entre fa 45.000 i 65.000 anys, la qual cosa la converteix en les restes òssies més antigues a Europa atribuïts a un humà anatòmicament modern.

Així ho determina un estudi publicat en la revista científica especialitza "Journal of Human Evolution", en el qual han participat científics nord-americans i espanyols entre els quals s'inclou el director científic del Museu de l'Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga, Ignacio Martínez, de la Universitat d'Alcalá o Julià Maroto, de la Universitat de Girona.

Com ha informat El Museu de l'Evolució Humana aquest dimecres en un comunicat, la mandíbula de Banyoles va ser descoberta en una pedrera el 1887 i ha estat estudiada per diferents investigadors des de llavors.

El fòssil s'ha datat entre fa 45.000 anys i fa 65.000 anys, cosa que generava incertesa entre els investigadors, ja que es pensava que en aquest període de temps Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals.

És per això que la mandíbula de Banyoles va ser assignada inicialment a aquesta espècie fòssil, a pesar que la seva morfologia no era la d'un neandertal típic.

En el nou estudi, que utilitza imatges obtingudes per mitjà del TAC, s'han reconstruït en l'ordinador les parts que li falten al fòssil, de manera que han pogut obtenir un model virtual tridimensional que s'ha comparat amb altres fòssils utilitzant una tècnica coneguda com a Morfometria Geomètrica.

Sobre aquest tema, l'investigador Juan Luis Arsuaga es mostra categòric respecte de l'espècie a la qual va pertànyer la mandíbula de Banyoles: "No és un neandertal. És en gairebé tota la seva morfologia un humà modern".

No obstant això, afegeix Arsuaga, "no s'aprecia l'existència d'un mentó (barbeta) pel que no pot descartar-se que tingui algun avantpassat neandertal. El fòssil d'Homo sapiens considerat fins avui el més antic d'Europa era Pestera cu Oase 1 a Romania, però nosaltres afirmem que Banyoles és més antic", sosté.

Els autors d'aquest estudi indiquen que la reassignació taxonòmica -canvi d'espècie- que proposen per a Banyoles podria comprovar-se per mitjà d'anàlisi d'ADN antic o de proteòmica.

Per aquest motiu els autors planegen posar el TAC i el model 3D de Banyoles a la disposició d'altres investigadors perquè puguin incloure'ls en futurs estudis comparatius, promovent l'accés obert als espècimens fòssils i la replicabilitat dels estudis científics.