Pep Camps condensa gairebé quatre dècades «pintant d’esquena al món» a Pep Camps. Temps i pintura, quatre exposicions simultànies amb les quals la ciutat de Girona homenatja l’artista coincidint amb el seu seixantè aniversari. La Casa de Cultura de Girona, la Fundació Fita, la Casa Masó i a partir del gener, també el Centre Cultural La Mercè, acullen més de 200 obres per repassar la llarga trajectòria de Camps, que bascula entre el microcosmos de l’Empordà, on viu, i l’Àsia, ja que els viatges que va fer pel continent van suposar un punt d’inflexió en la seva obra. 

Comissariada per Toni Álvarez de Arana, Temps i pintura vol mostrar al públic «com pensa i viu Pep Camps», per això no s’ha ordenat amb ordre cronològic o sèries, sinó buscant les relacions i connexions entre les diferents obres, amb elements que ha anat reprenent al llarg dels anys. 

Pel pintor, les quatre exposicions són «un privilegi i una responsabilitat» que l’han obligat a «despullar-se molt». «Quan fas una feina inútil com la meva, camines sempre sobre la corda fluixa», assenyala Camps, que explica que ha volgut pintar sempre «d’esquena al món, sense pensar en el que pot agradar i en el que no», perquè «l’artista ha d’estar fent i trencant sempre, lluitant per no acomodar-se».

A la sala d’exposicions de la Casa de Cultura s’hi pot veure fins l’11 de març una mostra centrada en la figura i el moment històric de Camps. El seu dia a dia a Parlavà, amb fotografies preses a diari del massís del Montgrí; les estades a l’Àsia o les influències literàries, artístiques i musicals que l’han marcat com a persona i com a pintor són presents a l’exibició, on té un paper especialment rellevant el clam a favor de la pau. 

«La guerra és un tema que sempre he tingut al cap, que ve dels avis i que entronca amb la guerra del Vietnam, però no s’acaba mai», reconeix Pep Camps, que ha exposat en països com Bèlgica, Suïssa, Tailàndia o França. 

Per la seva banda, Álvarez de Arana destaca Camps com a «pintor d’una generació», que beu de la comunicació de masses, el pop art i molts referents que van marcar una generació concreta i que apareixen representats en un gran retaule de personatges del segle XX.  

A la mateixa Casa de Cultura, però al primer pis, on hi ha la seu de la Fundació Fita, s’hi exhibeixen les sèries, la manera que té l’artista a l’hora d’afrontar les seves obres, tot i que no sempre ho fa de forma cronològica perquè sovint se solapen. S’hi mostren conjunts complets, entre els quals el que presideix la sala, Llums i ombres, un manifest antibel·licista amb Girona com a protagonista inspirat en la sèrie Dirty words pictures de Gilbert & George, però també Boxers, sobre el paper comunista de l’Alemanya democràtica o papers fets a Bangkok. 

La Casa Masó acull treballs de la sèrie Interiors i, a partir del 19 de gener, La Mercè serà l’espai per al vessant més didàctic de Camps, que també és docent de l’Escola d’Art Municipal de Girona. Pensant en els alumnes, s’hi plantejarà el recorregut artístic del gironí abans de marxar cap a Àsia, mostrant influències rebudes i el camí que el va dur a forjar-se com a artista. 

Pep Camps. Temps i pintura s'inaugura aquest dimarts en un acte a la Casa de Cultura i va acompanyada de la publicació d’un catàleg de 220 pàgines amb textos en català, castellà i anglès signats pel comissari de l’exposició, Toni Álvarez de Arana; l’artista Iñaki de la Fuente i el gestor cultural Sebastià Goday.