El rescat del pensador anarquista que va ser assassinat pels nazis

Un investigador de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG) ha redescobert la figura de Josep Torres Tribó (1899-1941), un filòsof anarquista oblidat que va morir gasejat pels nazis a Mathausen. El figuerenc Max Pérez ha recuperat l’únic assaig que va publicar Torres Tribó, Elogi de la mentida, gràcies a una troballa al fons Bertrana de la UdG, i l’editorial empordanesa Cal·lígraf l’acaba de reeditar. Es presenta demà a la Casa de Cultura de Girona i dijous a Mollerussa, la terra natal de Torres Tribó. 

Publicat l’any 1928, Elogi de la mentida veu del pensament de Friedrich Nietzsche, però «donant-li la volta», un plantejament «inèdit a Catalunya», explica Pérez, que investiga sobre la història de la filosofia dels Països Catalans. Mentre treballava en la tesi doctoral, va topar amb un exemplar del llibre entre els volums de la biblioteca personal de l’escriptor Prudenci Bertrana. 

«Estava dedicat i tot, però el tram final del llibre encara tenia les pàgines enganxades, així que podem suposar que Bertrana només en va llegir la meitat», diu. 

La tesi que planteja al llibre, assenyala Max Pérez, és d’herència nietzscheana, «que no és nou, però en canvi sí que és original la transformació que en fa el pensador català». «Abandona la retòrica pessimista del filòsof alemany i s’hi acosta des de l’hedonisme, veu la mentida com una oportunitat per gaudir de la vida i donar-nos plaer», explica. 

I és que Josep Torres Tribó no parla de la mentida com a forma d’engany, sinó com una manera «de crear en totes les seves accepcions», en àmbits com l’art, la ciència o fins i tot el sexe. «És un elogi a l’artificialitat, a la creació d’una realitat artificial, o de donar una capa a la realitat que la faci més adequada per a nosaltres», explica, i posa com a exemple el maquillatge o la diferència entre un bosc i un jardí. 

L’obra recuperada, però, té tant valor per les tesis que hi planteja el militant anarquista com per la forma en què ho fa, amb prosa poètica escrita en català. «Escriu amb una una llengua rica i meravellosa i ja hi havia alguns autors que escrivien filosofia en català, però no era gens habitual en el pensament llibertari, que solia fer servir el castellà o l’esperanto», apunta l’estudiós. 

L’explicació a perquè Torres Tribó va decantar-se pel català l’ha trobat gràcies al fill del filòsof, a qui va entrevistar poc abans de morir. «El seu pare valorava per sobre de tot la potència lírica del català, especialment per a la filosofia; el llibre és una defensa de l’antifilosofia escrita en una llengua que considerava poèticament superior», diu Pérez. 

Un dels objectius de Max Pérez ha sigut reconstruir la biografia de Torres Tribó, autor també de novel·les curtes, teatre o contes infantils, i juntament amb Alba Padrós i Edwin Evangelista signa l’estudi introductori del llibre. 

Anarquista de pro, Torres Tribó va fer de mestre al Priorat i a Valls, exercint la docència com una via més per al canvi social. Amb l’esclat de la Guerra Civil, ell i la seva família s’exilien i acaben al camp d’Argelers.  Més tard és reclutat pel govern francès, per formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers. Amb la invasió nazi, és arrestat i enviat al camp de concentració de Mathausen-Gusen. Hi passa un any, fins que mor assassinat en una cambra de gas el setembre de 1941. 

«Una de les satisfaccions més grans de tot això ha sigut poder conèixer la seva família i poder-los explicar coses del seu avi que ells no sabien», explica Pérez.

Subscriu-te per seguir llegint