Gerard Palomeras, la mirada amable des del terrat del Palace

L’artista ripollenc exposa la seva nova col·lecció sobre l’«skyline» de Barcelona al «hall» de l’hotel

Gerard Palomeras al vestíbul de l'hotel.

Gerard Palomeras al vestíbul de l'hotel. / Carlos Garralaga

Lluc Perich Pérez

L’artista Gerard Palomeras (Ripoll, 1978) presenta al hall de l’hotel Palace de Barcelona la seva nova col·lecció, Des del terrat..., una sèrie d’olis sobre tela on, fidel al seu estil característic, retrata l’skyline de la capital amb ordre geomètric i color. Fins a l’11 d’abril, tothom qui vulgui podrà acostar-s’hi gratuïtament per a gaudir de la mirada personal de Palomeras sobre allò que l’apassiona: Barcelona.

La ciutat és l’eix vertebrador de l’obra d’aquest artista emergent, que, per a pintar quelcom, necessita «sentir-ho propi, que m’atregui». Per això, admet, «d’alguna manera o altra, Barcelona sempre acaba essent el tema». 

No són casuals tots els passeigs que hi fa i hi ha fet, bevent la llum a totes hores i plasmant-la sobre la tela. Exposar a un aparador com el Palace, és clar, li suposa «una oportunitat immillorable», a més a més, perquè ha pogut captar des del capdamunt de l’emblemàtic hotel el motiu de la seva obra. D’aquí, de fet, el nom de l’exposició, que s’ha fet «Des del terrat...».

Els quadres, més grans del que la magnitud del saló fa intuir a primer cop d’ull, són un clar exemple de l’obra d’aquest dissenyador gràfic, que abans s’havia dedicat més a la pintura de gran format, amb murals que il·lustren persones i llocs emblemàtics de Barcelona.

En crear un estil propi, va voler allunyar-se’n, i per això mai apareix gent als seus quadres ni, durant molt temps, van haver-hi icones com la Casa Batlló o la Sagrada Família. Ara, però, aquests últims han anat tornant al particular skyline barceloní de Gerard Palomeras.

Entre llums de matí i tarda, cels clars, núvols i, com no pot ser d’altra manera, edificis, hi ha dos olis que contrasten, perquè pinten una Barcelona on es fa de nit. Per Palomeras, que habitualment retrata el dia, els nocturns són «un repte pictòric». Les finestres, normalment fosques, es tornen cridaneres, i cal «treballar la llum sense llum».  

A Girona, en petit format

Si bé per gaudir de la darrera exposició del pintor nascut a Ripoll cal traslladar-se a Barcelona, a Girona mateixa hi ha una petita part de la seva obra. Només cal anar a la Galeria Dual i veure els diversos olis sobre paper de petit format que, fugint dels grans horitzons de Barcelona, tracten sobretot nenúfars i marines. Com bé diu l’artista, «idees diferents per a un espai diferent».

Subscriu-te per seguir llegint