El MNAC reuneix els retaules gòtics de Lluís Borrassà per a la Catedral de Barcelona

El MNAC ha reunit en una exposició bona part dels quatre retaules gòtics que el pintor Lluís Borrassà (Girona, 1360- Barcelona, 1424) va crear per a la Catedral de Barcelona, desmuntats i substituïts a l'època del barroc i que es troben dispersos en col·leccions particulars i d'institucions. Amb aquest gest, el museu llueix per primera vegada les recents incorporacions a la seva col·lecció de dues taules d'aquests retaules, adquirides l'any 2020 pel Departament de Cultura. L'ocasió serveix també per reivindicar la figura de Borrassà, un dels pintors gòtics catalans més importants però també un desconegut pel gran públic. I és que no va ser fins a mitjan segle XIX que la historiografia de l’art el va «rescatar de l’oblit».

Aquesta exposició monogràfica dedicada a l'artista neix en bona part gràcies a l'ingrés de dues pintures de Borrassà, la «Vestició de sant Pere Màrtir» i la «Decapitació dels familiars de sant Hipòlit», adquirides l'any 2020 per la Generalitat de Catalunya i incloses en la col·lecció del museu recentment.

Les dues pintures, procedents de dos dels quatre retaules de Borrassà per a la catedral de Barcelona, han cobert la poca representació que tenia el pintor al museu. Es presenten a l'exposició acompanyades de documents, vestigis artístics coneguts i amb un grup de taules arribades per a la mostra, algunes d'elles conservades en col·leccions privades, altres en possessió de particulars.

Molts retaules que es poden visitar a la mostra no estan complets i només se'n poden veure algunes taules. És el cas del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d'Aquino, que tot i que es té notícia de tres peces dedicades a sant Llorenç, només se n'han pogut localitzar cinc.

Borrassà, un dels membres més eminents de la generació de pintors gironins en actiu durant els segles XIV/XV, va dirigir durant més de 40 anys el taller pictòric més important en producció de retaules, a Barcelona.

Apareix, però, per primer cop com a figura important l'any 1380, quan feia vidrieres de la catedral de Girona. Ara bé, l'artista es consolida i deixa la seva empremta en quatre retaules a la catedral de Barcelona, que es poden visitar a la mostra. Dos, fets a la capella de Sant Antoni Abat i la capella de Sant Andreu, i els altres dos, a les capelles de Santa Maria i de Sant Llorenç.

Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona pretén entendre alguns dels aspectes clau de la pintura de l'edat mitjana girant sobretot al voltant del retaule, però també a través del funcionament d'un taller pictòric i dels processos creatius dels artistes.

El MNAC ha aconseguit reunir en part els retaules gòtics de Borrassà a la catedral barcelonina, acompanyat d'altres exemples de retaules de la seva creació. Cèsar Favà, comissari i conservador d'Art Gòtic al MNAC, remarca la importància de les dues noves incorporacions a la col·lecció, perquè es van allotjar a «un dels grans temples de la baixa edat mitjana» i perquè són obra del gironí. «Borrassà és un dels principals pintors de l'època i l'exposició el vol reivindicar. Els pintors medievals eren i han estat coneguts en cercles acadèmics, però han tingut poca divulgació entre el gran públic», constata.

Això és així, sobretot, perquè la historiografia de l'art com a tal no arrencaria fins alguns segles més tard. «Després de l'època gòtica canvien els gustos, i a l'època del Barroc els retaules van ser desmuntats, substituïts per altres i finalment dispersats en col·leccions particulars i algunes institucions», exposa.