Llers estrena aquest diumenge la segona part del documental sobre la voladura del poble l’any 1939. El documental Llers, l’herència d’un poble destruït, que complementa la producció Llers, el poble que va esclatar en mil bocins, es presentarà a les 16.30 al Centre Recreatiu Llersenc. El documental ha comptat amb la participació d’onze testimonis i tres historiadors que narren -a partir de les seves vivències, records familiars i recerques- la història de la voladura de Llers i dels anys de la postguerra, en què les ruïnes del poble van passar a formar part del paisatge quotidià dels llersencs com a recordatori dels danys que havia causat l’exèrcit republicà amb l'explosió.

Es tracta del segon documental de la sèrie iniciada amb Llers, el poble que va esclatar en mil bocins, que va deixar a l’aire interrogants i aspectes que ara es concreten en aquest segon treball. Si el primer partia exclusivament de testimonis nascuts abans de 1939, en aquesta ocasió diverses generacions de persones vinculades al poble completen el relat aportant noves informacions, visions i detalls a l’entorn d’aquests fets que van marcar per sempre la història de Llers.

Els testimonis han estat entrevistats pels periodistes Pau Llosa i Sònia Pau, i ha estat la productora garrotxina Zeba qui ha donat forma al documental. El projecte l’impulsa l’Ajuntament amb el suport del Memorial Memocràtic. 

En el mateix acte es presentarà també la web Llers, cultura i patrimoni. 

L’acte anirà a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic; Miquel Aguirre, director del Museu Memorial de l'Exili; l'historiador Alfons Romero, els periodistes Sònia Pau i Pau Llosa, i Maite Oliva, regidora de Cultura de Llers. Després de la projecció del documental hi haurà un espai de micròfon obert per als testimonis i participants de l’acte.

La voladura de Llers

Les tropes republicanes, perseguides per les nacionals en el marc de la Retirada, havien acumulat 200 tones d’explosius a l’església i, davant la impossibilitat de treure-les, les van fer esclatar el 8 de febrer de 1939. En qüestió de segons, el nucli del poble de Llers es va convertir en un descampat de ruïnes i pedres. La brutal explosió, les cicatrius de la qual encara avui són visibles, va tenir dramàtiques conseqüències, provocant la mort d’una desena de persones, la destrucció completa de 160 edificis i destrosses parcials a més de 200. Només 29 edificis van quedar intactes.

Poc després, el desembre del 39, el poble de Llers era adoptat per Franco i Regiones Devastadas disposava que les ruïnes fossin conservades com a “monument nacional”, alhora que començava el projecte per a la construcció d’una nova barriada, el Poble Nou. No va ser fins l’arribada dels nous ajuntaments democràtics que es va poder iniciar la reurbanització de la zona de l’explosió per tornar-la a fer habitable.