Entrevista | Guillem Roma Músic

«Estem més pendents dels ‘likes’ de la foto que del que importa»

"Un futur ple de màquines m'espanta igual que un futur ple d’humans com els que tenim ara"

Guillem Roma actua demà al Centre Cultural La Mercè

Guillem Roma actua demà al Centre Cultural La Mercè / Aniol Resclosa

Albert Soler

Albert Soler

Guillem Roma presenta demà (20h) a La Mercè, dins del festival Brogit, el seu nou disc, Postureo real, amb el qual ja ha estat a Vic, Madrid i Manresa

Guillem: tots els camins porten a Roma?

No ho sé. En el meu cas sí, perquè jo ho veig tot des de la meva òptica. Tanmateix, jo confio que els camins em portin a llocs molt diferents. I també molt diversos.

Al món hi ha molt de postureig i poca gent real?

Crec que sí. De tota manera, també crec que hi ha més gent real de la que ens pensem. El que passa és que no la veiem, però la quotidianitat està plena de gent fent coses tan autèntiques com prendre una cervesa amb els amics, etc. Es veuen moltes situacions reals, el que passa és que a vegades no els donem el valor que tenen. Ens flipa més la Rosalía a Instagram que el grup d’amics fent la cervesa en una terrassa.

Cosa que no significa que no hi hagi postureig, no?

És clar que n’hi ha. Ja ens hem acostumat a aquesta capa de superficialitat, d’aparença, de no haver de gratar molt per veure que hi ha al fons.

Parlant de postureig, i vigili amb el que diu que això ho llegeixen menors: vostè quina postura practica més? 

Crec que la postura física que un agafa, té a veure amb la manera com afronta la vida. Si algú que camina dret, quasi segur que agafa la vida amb empenta i decisió, al contrari de qui camina encorbat. Pel que fa a postura sexual...

Deixi, deixi, hem quedat que hi ha menors alerta. Parlem del seu tema «Todo y nada», que sembla premonitori, perquè els bancs ja tornen a fer crac.

Si passa com sempre, ens tocarà a nosaltres pagar-ho tot, malauradament. Tant de bo que no. 

És visionari?

No sóc visionari, però un ja intueix com funciona el món. Les desigualtats estan a la vista, amb un 1% de gent acumulant més riquesa que tota la resta.

Quan és que «Qué bien se está»?

A vegades, sense mòbil s’està bastant més bé que amb mòbil. Ara, jo, quan estic molt bé, és quan estic fent alguna cosa relacionada amb la música. Pot ser quan estic tocant o quan estic assajant amb els amics, són moments amb molta qualitat.

«Inteligencia artificial». Les seves lletres les escriu un programa?

Darrere d’una cançó sempre hi ha una part de vivència humana que mai no la podrà tenir la intel·ligència artificial. Podrà fer una cançó molt maca, però mai hi haurà una vivència humana al darrere.

L’espanta un futur ple de màquines?

M’espanta igual que un futur ple d’humans com els que tenim ara. Només cal mirar les notícies per comprendre que tampoc no som gaire millors.

A «Imaginar» parla de la sort. És una cosa gaire voluble?

Tot es mou, també la sort. Com més la busques, menys la trobes, i quan menys t’ho esperes, de cop et ve a veure. Es tracta de no tenir gaires expectatives, si ha de venir alguna cosa, deixar que vingui. I si ha de marxar, deixar que marxi.

«Caminem de puntetes per allò que és important», com canta vostè?

Tinc la sensació que en aquesta societat tan frenètica, hi ha coses que no les acabem d’aprofitar al cent per cent. Coses quotidianes, com assaborir el dinar de cada dia, o despertar de bon matí i trobar-te bé. Quan un està bé, no ho gaudeix perquè no n’és conscient, i quan estàs malalt, dius: com gaudiria si estigués bé. L’important és això, però estem més pendents de quants likes tenim a la foto, i ens posem tristos si no en tenim gaires.

Subscriu-te per seguir llegint