Redescobrint Joaquim Ruyra

A l’homenot de Ramon Turró, Josep Pla explica com l’atzar va salvar la «meravella» que l’escriptor Joaquim Ruyra va dedicar al científic. Fruit de la casualitat, camí de l’exili, Josep Maria Capdevila en va trobar el manuscrit al marge d’una carretera, prop de la Jonquera, barrejat entre paperassa abandonada. Després d’anys i gràcies a la insistència de l’autor del Quadern gris, Capdevila el va remetre des de Colòmbia per carta a Josep Maria Cruzet, que estava fent l’edició de les Obres completes de Ruyra. Finalment, aquells primers capítols de la biografia del seu amic íntim i biòleg es van publicar el 1961 en un apèndix en una edició de La parada i fins ara havien quedat diluïts entre les pàgines de les Obres completes de l’any 1964 de l’Editorial Selecta.

Els temps difícils del doctor Turró, que arrenca amb un text autobiogràfic sobre l’ambició literària de Ruyra per explicar com es forja la seva amistat amb Turró i que, segons Pla, és una mostra de la «plenitud mental de l’escriptor», és una de les perles d’una nova antologia que convida a redescobrir Joaquim Ruyra a partir de relats i proses, alguns dels quals inèdits.

Dotze relats i altres textos, que ja és a les llibreries de la mà de la gironina Edicions de la Ela Geminada, planteja un recorregut per l’imaginari narratiu de l’escriptor, des dels relats d’experimentació i tempteig de finals del segle XIX fins als projectes de l’autor madur dels anys vint i trenta.

La tria, a càrrec de Lluïsa Julià, gran especialista en l’escriptor, directora de la Revista de Catalunya i autora també del pròleg, permet trobar-hi els passatges blanencs de Les coses benignes, dues versions de Mànegues marines, relats d’humor com La tragicomèdia de la Miquela, Els vint corders de Blanes o El frare escalfallits i alguns esbossos de narracions de temàtiques diverses, entre elles de ciència-ficció.

I és que els escrits recollits al volum de l’editorial gironina, dividits en parts no consecutives en el temps d’escriptura, s’hi entreveuen aspectes poc coneguts o destacats de l’obra de Ruyra, com la ciència-ficció i l’humor, o apunten línies del que prendria forma més endavant. Seria el cas de cinc relats de finals del segle XIX, com Hivern i primavera, que anticipen alguns dels mecanismes narratius que li són propis.

Els relats aplegats en aquest volum s’han recuperat de diverses edicions com Entre flames (Selecta, 1958), Obres completes (Selecta, 1964) i Ruyra inèdit (Ajuntament de Girona, 1991) i s’han contrastat entre elles i amb manuscrits de l’arxiu personal de la casa de Blanes que han permès completar o esmenar alguns textos.

Ciència-ficció inèdita

Hi destaca un relat inèdit, Viatges interplanetaris, un començament de novel·la de ciència-ficció trobat entre una documentació personal i literària de l’autor adquirida l’any 2020 per la Biblioteca de Catalunya. El manuscrit, escrit a llapis i de lletra diminuta, s’ha conservat acompanyat de diferents fórmules i problemes de velocitat entre dues distàncies i esbossen, segons Julià, «una evolució desconeguda de l’escriptura ruyriana».

Els fragments conservats permeten, segons l’especialista, ubicar Ruyra entre els autors que incien el gènere en llengua catalana, amb una història que situa un reporter ceutí, a Tombuctú, a l’Àfrica, en un temps en què Europa és una civilització del passat i el català ha esdevingut «anglo-català».

Dotze relats i altres textos es presentarà a la llibreria 22 de Girona el 14 d’abril i el 5 de maig a l’Ajuntament de Blanes.

Subscriu-te per seguir llegint