El CaixaForum posa el llenguatge sota la lupa de la ciència

El CaixaForum Girona s’aproxima al llenguatge des de la perspectiva de la ciència amb una exposició centrada en el cervell lingüístic, «l’objecte més complex de l’univers», segons el seu coordinador, Josep Miquel del Campo. Talking brains. Programats per parlar és una proposta interactiva sorgida del CosmoCaixa que explica el cervell des del punt de vista del llenguatge, acostant-s’hi a través de l’evolució humana, la neurociència, la biologia o la medicina.

Fins al 27 d’agost, l’exposició mostra què és el llenguatge humà i perquè el nostre cervell és l’únic que pot produir-ne tot i que altres espècies es comuniquin; quina diferència hi ha entre llenguatge i llengua i perquè hi ha persones que, bé des del naixement o per afectacions sobrevingudes, com demències o tumors, poden perdre la capacitat lingüística.

La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, remarca quela voluntat d’aquesta «exposició pionera i innovadora» és «trencar les barreres conceptuals entre la ciència i les arts», analitzant el llenguatge no des del punt de vista social o de la interacció humana, com es fa habitualment, sinó examinant-lo «sota el microscopi».

Per la seva banda, el coordinador de la mostra a l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació La Caixa, Josep Miquel del Campo, detalla que Talking brains mostra l’evolució del coneixement sobre el cervell lingüístic, que ha viscut una acceleració en els darrers anys gràcies a la neuroimatge. «La tecnologia ens permet ara no haver d’estudiar el cervell post mortem i veure com no és una funció restringida a dues àrees cerebrals concretes, com es creia, sinó que totes les parts de l’òrgan hi col·laboren», diu, convençut que «afortunadament, la mostra quedarà obsoleta en deu anys» pels avenços científics.

Un llenguatge, set mil llengües

Tot i que al món hi ha prop de set mil llengües, entre orals i de signes, totes estan arrelades a una única capacitat biològica compartida en tots els humans. «Llenguatge no és equivalent a llengua ni a parla, i malgrat i la diversitat lingüística, hi ha un únic cervell lingüístic comú», indica el responsable de l’exhibició, que exposa l’arbre filogenètic de les llengües a través d’un gran diagrama a terra i d’un interactiu que mostra com, d’una branca comuna, en van anar naixent famílies de llengües fins a les actuals.

De l’exposició també se’n recull que, tot i que hi ha trets fonamentals del llenguatge humà presents al regne animal, no hi ha cap sistema de comunicació equivalent al de les persones. «Als humans hi ha unitat en la diversitat, en els animals, hi ha molta diversitat de comunicació, sense trets compartits comuns a tots», indica Del Campo, i posa com a exemple la possibilitat de parlar més enllà de l’aquí i l’ara o que siguin sistemes oberts, característiques que tenen les formes d’expressió d’algunes espècies però no totes.

Per mostrar l’evolució del llenguatge, Talking brains es fixa, és clar, en l’evolució humana, amb reproduccions d’homínids com ara Homo Erectus o Neandertals i un interactiu sobre la mida del seu cervell, el tipus d’alimentació o el domini del foc, elements que donen pistes, però no certeses, sobre si tenien llenguatge o no.

Com els nadons adquireixen el llenguatge des de l’úter matern o les malalties que interfereixen en el cervell lingüístic conformen el tram final de l’exposició, que també posa l’accent en el fet que, en una comparativa entre ordinadors i cervells, l’òrgan hi surt guanyant en eficiència.

L'’exposició es complementa amb el cicle de conferències El llenguatge del cervell (del 26 abril al 10 de maig), visites comentades, per a escolars i en família.