«Puc ser escriptora, però no com a professió, escric per plaer»

Estudiant d’altes capacitats, cursa 2on de Batxillerat als Maristes amb només 16 anys, es va proposar en el seu Treball de Recerca escriure una novel·la. «El Cenador», que es va presentar ahir a la Casa de Cultura, n’és el resultat, una història d’amor homosexual ambientada a l’Anglaterra Victoriana. 

Ha aconseguit escriure «el llibre que voldria llegir» i que encara no havia trobat, tal i com plantejava en l’origen del Treball de Recerca? 

Sí, però no volia escriure aquest «llibre que volia llegir» per comercialitzar-lo, ho volia fer només pel meu propi plaer. El Treball de Recerca, fins i tot, va passar a ser secundari, era més un projecte personal, escriure un llibre que a mi m’agradés, independentment de la resta.

Què havia de tenir aquest llibre?

La font d’inspiració de l’obra és la música clàssica, al 100%, que és la que jo escolto. Porto fent ballet des dels 3 anys i tinc una clara inquietud per aquest món. La música clàssica em porta a l’època, l’Anglaterra Victoriana, que m’apassiona. El llibre també havia de tenir una part de sensibilitat personal, part de la meva història personal, i per això és una història romàntica protagonitzada per dos personatges homosexuals. Durant el confinament vaig tenir un procés personal molt important a nivell emocional perquè vaig sortir de l’armari.

Com decideix, amb 16 anys, que publicarà «El Cenador»?

Bàsicament per en Francesc Coll, el meu tutor de TDR. Em va dir que estava molt bé escriure un llibre com a treball, i em va fer veure això, que havia escrit un llibre, de principi a fi, que m’havia de plantejar fer alguna cosa a part i fer evolucionar la novel·la. I m’hi vaig llençar. A mi m’agrada tenir-ho tot sota control, em costa molt delegar, i vaig pensar que no volia cedir-ho tot a un editorial. Com que el projecte surt de mi des del principi, volia arribar fins al final i vaig optar per l’autopublicació. Així vaig arribar a Amazon, que té el Kindle Direct Publishing, que et permet autopublicar un llibre. Tu et fas la portada, la maquetació... De moment n’he imprès mig centenar, i si algú el vol també el pot adquirir a Amazon. Te l’imprimeixen i te’l fan arribar.

Per què firma el llibre amb el pseudònim Charlotte Frades?

És molt simple: el meu nom no sona d’autora. Per això vaig buscar un altre nom que em representés. Charlotte és Carla en anglès i Frades és el cognom del meu avi per part de pare, a qui no vaig conèixer mai, però a qui sempre m’han dit que m’hi assemblo molt. Tota la meva família coincideix que soc el meu avi reencarnat. A ell li agradava la música clàssica, muntar a cavall, el ballet, les òperes, com a mi.

Si amb 16 anys ja ha publicat un llibre, què farà quan en tingui 30?

No vull ser escriptora, o li diré d’una altra manera, puc ser escriptora però no de professió. Quan converteixes una cosa que t’agrada, un hobby, en una professió, a mi em desacredita, perdo les ganes de fer-ho. Si m’hagués de dedicar professionalment al ballet, no m’hi veuria, a mi m’agrada fer-ho per a mi i tenir vida més enllà. Doncs el mateix amb el fet d’escriure. No vull ser escriptora professional però sí que vull fer una trilogia que comença amb El Cenador. Se m’ha quedat curt i faré dos llibres més.

Què vol estudiar, en quina professió es veu?

M’agradaria tenir un càrrec administratiu a la Unió Europea o en algun lloc així. No sé si en l’àmbit polític o cultural. M’estic plantejant fer dret internacional, en el camp legislatiu.

A banda de música clàssica també escolta reggeton, per exemple?

(Riu). Soc una persona camaleònica i m’adapto a les situacions. Jo també surto de festa i ballo el que posin. La clàssica és el meu plaer personal. Però escolto molta música, amb un ampli ventall, perquè també m’agrada Frank Sinatra, Dean Martin, el soul, el blues, el jazz... la meva habitació és un aparador de vinils.

En quines pel·lícules o llibres s’ha inspirat per fer «El Cenador»?

Sobretot la sèrie Downton Abbey, que és espectacular. També hi ha part d’El retrato de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, que m’encanta, és el meu llibre preferit. També hi ha una mica de Rojo, blanco y sangre azul, que aquest és més juvenil.

Subscriu-te per seguir llegint