L'altre Xavier Montsalvatge

Amic de Rafael Masó i pare del compositor Xavier Montsalvatge, va ser batejat per Santiago Rusiñol com el «cònsol de l’art a Girona» i és que, tot i que no és especialment conegut, a l’escriptor, pintor i mecenes Xavier Montsalvatje se’l considera una figura clau de la cultura catalana de fa un segle i l’ideòleg del Noucentisme gironí. Ara l’exposició Xavier Monsalvatje, en terra de gestes i de beutat de la Fundació Rafael Masó reivindica el llegat de l’altre Xavier Montsalvatge -amb«j»-, de fet mostrant els seus múltiples vessants artístics amb llibres, pintures i exlibris, complementats amb obres d’artistes com Fidel Aguilar, Celso Lagar o Mela Mutter.

Comissariada per l’escriptor i biògraf de Montsalvatje, Josep Pujol i Coll, la mostra de la Casa Masó de Girona reivindica el paper determinant en la cultura catalana de principis del segle XX presentant la seva obra com a escriptor, com a pintor, com a exlibrista, com a ebenista i com a mecenes d’altres artistes.

De nissaga olotina, Monsalvatje va arribar a Girona d’adolescent, el 1896, quan el seu pare, l’historiador Francesc Monsalvatje, va instal·lar-hi la banca familiar. De jove, dins els cercles modernistes de la ciutat va fer amistat amb Miquel de Palol, Prudenci Bertrana o Carles Rahola, qui deia d’ell que era capaç de «realitzar el prodigi de fer compatible la vida de banquer amb el conreu de les lletres i les arts». 

La seva activitat literària va ser especialment prolífica fins a 1910, no només amb la publicació de les seves narracions a nombroses revistes, sinó amb el recull Ombres (1906). «Una marcada influència del decadentisme d’arrel francesa, però també la tradició romàntica de tema muntanyenc i els drames rurals modernistes, sovint amb elements eròtics i d’una descarnada crueltat, de seguida van tornar recognoscible l’estil de Monsalvatje», recorden des de la Fundació Masó. 

A partir del seu casament amb Mercè Bassols, el 1910, Monsalvatje va decantar-se cap a la pintura, l’ebenisteria i l’exlibrisme, en els quals va mostrar una gran sensibilitat. 

El mecenatge d’artistes locals i forans; l’impuls, al costat de Masó, de la societat Athenea, bressol del noucentisme arquitectònic, artístic, literari i musical de la ciutat, el 1913, o la publicació del llibre Terra de gestes i de beutat. Girona, amb l’editor i llibreter Joaquim Pla i Cargol el 1917, són fites d’aquest període, en les quals es veu una progressiva assumpció de l’estètica i els ideals del Noucentisme. 

Va morir el 1921, poc després de complir els 40 anys, de retorn a Olot, on havia nascut. L’ombra del seu fill Xavier, que llavors tenia nou anys, com a il·lustre compositor, acabaria sepultant els reconeixements a Montsalvatje com a impulsor i mecenes de la cultura gironina de cent anys enrere.

L’exposició de la Casa Masó es complementa amb una sèrie d’activitats que inclouen visites comentades amb Josep Pujol i Coll; un recital de textos de Monsalvatje, a càrrec de la professora de Filologia Catalana de la Universitat de Girona (UdG) Margarida Casacuberta, i una tertúlia entre els tres autors del llibre que s’ha publicat amb motiu de l’exposició, Josep Pujol, Eva Vàzquez i Lluïsa Faxedas i Casacuberta. 

Després de la Casa Masó, on restarà fins al 4 de novembre, l’exposició es podrà veure també al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.