«Mai no veig bellesa, quan em miro al mirall, i miri que m’hi esforço»

Roger Mas actua aquest vespre (21 h) al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà, en un concert en què reinterpretarà les cançons més emblemàtiques i conegudes de la seva discografia, com ara del darrer disc «Totes les flors», així com d’altres poetes i autors 

Les flors serveixen només per a ser trepitjades?

Òndia! Serveixen per a moltes coses, gràcies a elles viuen les abelles (riu). Però és veritat que la majoria de les flors acaben trepitjades. Hi ha moltes flors, però molt poques arriben on han d’arribar, passa com amb els espermatozous.

Segons una cançó seva, ara volem pa i circ. Ja no volem pa amb oli?

Volem pa i circ perquè ja no tenim temps per perdre. Ens fa molta mandra qualsevol cosa que requereixi temps, ja no dic ni esforç, no ho poso tan difícil. Estem enganxats a les coses ràpides i curtes, i això ens està complicant la vida.

Estem enganxats a les coses ràpides i curtes, i això ens està complicant la vida

Vostè també està enganxat a les coses ràpides i curtes?

Hi estem tots, no se n’escapa ningú, ni tan sols la gent gran, d‘una generació que van tenir una altra infància.

Gent gran? Però vostè quants anys té? 

Em referia als vells (riu). Jo ja vaig madurant, també.

«L’ambient és demencial, com si tot Déu hagués perdut el nord», canta.

Això ho vaig escriure quan estudiava a la universitat, i a la universitat sí que hi ha estones que ho sembla.

I actualment?

Actualment tenim la pandèmia de les interaccions constants, d’estar atents a tot. Però bé, la humanitat es recupera sempre de tot.

Hi ha vacuna per a aquesta pandèmia?

L’única vacuna és la que tenim tots a dins. És cadascú qui ha de prendre responsabilitat de si mateix. És una vacuna universal perquè la té tothom, però és difícil.

El traeix la primavera? 

Això m’ho va dir en Serrat un dia que vam parlar per telèfon. Em va preguntar com estava i li vaig dir que com la primavera. Em va respondre que és molt traïdora, i és veritat, és una època que el temps és molt fluctuant

Té un tema titulat «Amb la polla i amb l’ou». Vostè ho fa tot amb aquests dos elements?

(Riallada) No, és un tema dedicat a Carme Ruscalleda, i em refereixo que té un talent que ho abasta tot, el masculí i el femení, el que comença i el que acaba, el nou i el vell... I com que no sabem si va ser primer l’ou o a la gallina, és una forma d’enaltir del seu talent.

S’acaba de saber que el rei emèrit té una filla secreta. Fa les coses amb la polla i amb l’ou, aquest senyor?

Molts collons, té (riu). No sóc gaire antimonàrquic, per això trobo aquestes coses força gruixudes. Crec que ho troben més gruixut els monàrquics que els republicans.

Encara no n’he fet cinquanta, però ja veig el camí molt endreçat

També ha escrit vostè el llibre «El dolor de la bellesa». De debò fa mal?

A vegades veus una cosa tan bonica que et produeix un xoc. Però el de la bellesa és un dolor dolç. Igual que la nostàlgia és una tristesa dolça. També l’amor pot fer mal.

Veu aquesta bellesa, quan es mira al mirall? 

He, he, no l’he vist mai, i miri que m’hi esforço sovint. Ni disfressant-me, noi.

I la vellesa, fa mal?

Aquesta sí, que la vaig veient al mirall. I fa mal, és clar. Però sempre he relacionat la vellesa amb l’experiència i la saviesa. Encara no n’he fet cinquanta, però ja veig el camí molt endreçat.

Subscriu-te per seguir llegint