Mariona Escoda: "M’han etiquetat molt i volia sortir d’aquí i experimentar"

La cantant Mariona Escoda és conscient de les etiquetes i els estereotips que li han caigut a sobre després del seu pas pel programa televisiu «Eufòria», del qual en va ser la guanyadora. Per això, es reivindica en el seu primer disc «D’una altra manera», publicat per Música Global, un àlbum on experimenta «dins del pop amb totes les seves variacions». Escoda afirma que acaba de passar per un procés on l’han etiquetat molt i «volia sortir d’aquí» i experimentar amb l’àlbum que ara ha publicat. La cantant presentarà el disc avui a l’Auditori de Girona, dins el festival Strenes.

«D’una altra manera» s’ha gestat post-«Eufòria». La primera cançó «Ara que ets aquí» es va escriure a l’agost de l’any passat i Escoda explica que és el tema que més la representa. «Vaig sortir d’’Eufòria’, vaig firmar amb Música Global i al juliol em van dir que a l’abril havia de presentar un disc». La cantant tenia mig any per tirar endavant l’àlbum alhora que actuava a «El petit príncep», a més de la universitat i les pràctiques. «He anat molt a contrarellotge i hem treballat una barbaritat».

Se'm va posar una etiqueta i estereotip de nena mona que és perfecta, però m’equivoco, sóc gamberra i un desastre a vegades

Escoda ha creat el disc juntament amb noms de la producció com Roger Rodés, Àlex Pérez i Alícia Rey. En algunes composicions, ha estat acompanyada per Manu Guix, Adrià Salas o Àlex Pérez. És un disc en el qual volia experimentar. «Acabo de passar per un procés on m’han etiquetat molt i volia sortir d’aquí i experimentar dins del pop amb totes les seves variacions». A partir de la mateixa sonoritat, concepte i veu, que fa de fil conductor, Escoda aposta per un àlbum amb cançons molt diferents. «És un disc que toca molts pals i n’estic molt satisfeta, no és el que em pensava que faria, però és el que volia fer».

Està molt agraïda a «Eufòria» per l’oportunitat que li va donar i a tota la gent que va fer que el programa tirés endavant. Tot i això, indica que se li va posar una etiqueta i estereotip de «nena bona, nena mona, que no s’equivoca, que és perfecta, que és molt fina i que només canta balades, però m’equivoco, sóc gamberra i un desastre a vegades». Assegura que té una part de dona empoderada que va més enllà de la nena mona.