«La mort et volta, la veus més a prop i, a sobre, ve el diagnòstic»

La cantautora tortosina Montse Castellà ha estat a Girona promocionant el seu treball, «Orgànic». Mentre el componia li van detectar miomes i li van haver d’extirpar la matriu i els ovaris. La música li va servir de refugi, i això es nota en el disc que presenta el 14 de maig al Barnasants

Què suposa un diagnòstic així?

Et fa replantejar les prioritats de la vida, si estàs portant la vida que realment vols. Si el temps que inverteixes en família, amics i professió està ben distribuït. Fins a quin punt estàs vivint la teva vida o la que alguns volen que visquis. I alhora, una sensació del petit miracle que suposa ser aquí cada dia.

I la conclusió quina va ser?

En general, que vivia la vida que vull, només he reorganitzat algunes prioritats. He assolit el que em deia la iaia: troba una feina que t’agradi i deixaràs de treballar. Treballo molt, però no m’ho noto perquè m’encanta el que faig.

He assolit el que em deia la iaia: troba una feina que t’agradi i deixaràs de treballar

El que ha passat es nota en les seves composicions? 

Sí, per exemple hi ha una cançó que parla de la mort, una cosa que fins ara no m‘havia plantejat. No és que patís per mi, però els darrers anys he anat perdent persones. Algunes ja els tocava per edat, però d’altres eren massa joves. La mor et volta, la veus més a prop. I per postres, em va venir el diagnòstic.

Ara és optimista o pessimista?

Optimista, perquè estic contenta de ser aquí, però també realista, la vida és feble. El tema l’«Origen de tot» el dedico al feminisme i a la matriu que ja no tinc.

Sense matriu i ovaris es sent igual de dona?

Totalment. Sóc la mateixa, l’òrgan ni m’identifica ni em determina. Em descriu, però sense ell continuo essent jo.

Sense matriu i ovaris sóc igual de dona, l’òrgan ni m’identifica ni em determina

El disc es diu «Orgànic» perquè ara li falten òrgans?

Perquè cada cançó està vinculada a un òrgan del cos humà i al sentiment que genera. Els òrgans tenen més relació amb les emocions del que pensem. El cor per estimar, el cervell per pensar, els ronyons depuren, expulsen el que no és necessari, cosa que hem de fer també a la vida...

Tots hauríem de deixar anar llast?

Sí. A mi em va bé ordenar casa meva per després saber ordenar la vida. Veure ordre al meu voltant, m’ajuda a ordenar-me el cap. Quan fas mudança t’adones que guardes coses que no fan res més que ocupar lloc. A la vida també hi ha coses que no ens fan servei, només ocupen lloc. S’ha de buidar, llançar les companyies i els sentiments que no aporten.

Un tema el dedica a l’eutanàsia. Espero que no li rondés pel cap. 

No, però una de les paraules que més m’agrada és dignitat. Si tenim dret a una vida digna, també l’hem de tenir a una mort digna. He vist patir persones a les quals no els calia. És cançó vinculada a l’estómac, perquè la mort s’ha de pair.

«Ser feliç és la millor revolució», canta.

És així. Ja ho pensava, però amb tot el que viscut ara, ho he acabat de confirmar.

La millor manera d’agrair que som aquí és viure la vida amb intensitat i el màxim de coherència. Mirar enrere, només per valorar amablement el que hem viscut

És una revolució fàcil o difícil?

És fàcil si et fas les preguntes adequades. Les inèrcies i rutines, t’arrosseguen a una vida que potser no vols. T’has d’aturar i pensar si fas el que realment vols. Cal mirar als ulls allò que et fa feliç, i fer-ho.

Perdoni la bestiesa: a tothom li convindria passar un tràngol com el seu? 

No té per què. Un petit fet també pot obrir els ulls. El miracle de ser aquí, que li deia. El tema «Som aquí», acaba amb la veu gravada d’una amiga que ja no hi és... La millor manera d’agrair que som aquí és viure la vida amb intensitat i el màxim de coherència. Mirar enrere, només per valorar amablement el que hem viscut.

Subscriu-te per seguir llegint