El Bòlit Mentor planteja una reflexió al voltant dels rols i l’impacte audiovisual

Immersos plenament, com a societat, en la tant incerta com prometedora era de la intel·ligència artificial, el Bòlit Mentor aposta per reflexionar sobre quin és el rol que té la imatge en el present i el futur de la humanitat mitjançat un diàleg de mirada oberta. El Bòlit Pou Rodó de Girona acull des d’aquest dissabte al matí, i fins al 4 de juny, On es recolzen les imatges?, una exposició que, malgrat el seu títol interrogatiu, busca generar més debat que no respostes. És el resultat del curs 2022/2023 del projecte educatiu impulsat pel Centre d’Art Contemporani gironí en coproducció amb la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners i que enguany ha estat comissariat per Marta Dahó.

Erik Estany Tigerström, Roc Herms, Núria Nia i Bárbara Sánchez Barroso han estat els artistes que han treballat amb els alumnes dels instituts Josep Brugulat de Banyoles, Santiago Sobrequés de Girona, Carles Rahola de Girona i Castell d’Estela d’Amer, respectivament, en la configuració de quatre visions diferents nascudes de les dinàmiques de treball interdisciplinari, que els han permès explorar la dimensió material de les imatges i abordar processos de reflexió en relació amb els automatismes que marquen la seva producció.

«Per aquest curs vaig proposar treballar entorn de les imatges i el rol que tenen en la societat actual partint de dues premisses: D’una banda, que en aquest món en el qual tenim sobreabundància de productes visuals tendim a oblidar-nos de l’impacte mediambiental que tenen i de l’altra, que no només és imatge allò que surt d’una pantalla» explica Marta Dahó sobre el projecte educatiu i creatiu d’aquest any. Per la comissària, un dels objectius era «ajudar a percebre la imatge no tant com un objecte sinó també com un procés que serveix per entendre les coses, que genera certes maneres de relacionar-nos, que ens pot donar capacitat d’imaginació o sumir-nos en tarannàs molt més automatitzats».

A través de la posada en comú d’experiències i situacions, els alumnes han obert espais d’interrogació i recerca dins el projecte. Un projecte que té com a propòsit de fons respondre a una doble necessitat: conèixer les contrapartides que implica el creixent ús, producció i difusió d’imatges i, alhora, poder calibrar els efectes d’aquesta mediació en l’ecosistema que ens permet viure.

Dels populars mems als boscos d’Amer

On es recolza la imatge? proposa un recorregut articulat a través dels quatre àmbits treballats pels artistes. D’aquesta manera, la mostra arrenca amb una selecció de mems. Mitjançant aquest popular recurs, Roc Herms i els estudiants del Santiago Sobrequés de Girona han abordat la vida de l’institut, els desencisos del futur i la incertesa del món laboral.

La intel·ligència artificial ha estat l’eina sobre la qual han centrat la recerca els alumnes del Josep Brugulat de Banyoles amb Erik Estany Tigerström, incidint sobre els models de generació d’imatges a partir de textos i de quina manera estan condicionant la capacitat d’imaginar.

Per la seva banda, Núria Nia va suggerir a l’alumnat del Carles Rahola de Girona seleccionar allò que salvarien d’Internet davant un imminent col·lapse digital, obligant les estudiants a preguntar-se pels suports en què es recolza la fràgil memòria digital.

Finalment, el projecte de l’artista Bárbara Sánchez Barroso parteix de les excursions amb l’alumnat del Castell d’Estela d’Amer pels boscos del municipi de la Selva, descobrint tot el que pot passar quan els mòbils estan apagats i l’única eina de registre és una antiga càmera de 16 mm. Amb aquesta idea, les estudiants es van veure obligades a fugir de la immediatesa que ens atorguen les xarxes socials per reconnectar amb la natura que ens envolta.

Per complementar aquest projecte, que ha donat com a resultat una pel·lícula i una sèrie de fotografies captades amb càmeres analògiques, l'artista lleidatana va suggerir diverses lectures amb textos d'escriptores com la Ursula K. Le Guin, que parla del fet que «ens hem acostumat a veure el passat amb aquesta retòrica masculina de la llança i la caça, obviant sovint la recol·lecció de fruita o les converses tranquil·les, que seria el vessant més femení».

Subscriu-te per seguir llegint