Melero reivindica Cadaqués com a escenari de novel·la negra a «Dragones de papel»

 Rafa Melero Rojo, mosso d’esquadra i escriptor, acaba de publicar la quarta novel·la del seu protagonista, Xavi Masip, Dragones de papel. Tot i que majoritàriament ubicada a Barcelona, una part de la trama succeeix a Cadaqués, un poble que va conèixer quan estava destinat a la comissària de Figueres el 1998-99 i que vol reivindicar per a la novel·la negra.

L’escriptor adverteix que «els policies investiguen a Espanya en equip i no en solitari, com se’ls presenta a la novel·la negra i al cinema nord-americà», cosa que reflecteix a les seves obres.

A Dragones de papel (Ediciones B), Masip s’enfronta al cas d’un assassí en sèrie que mata, amb un procediment molt calculat, joves relacionades amb la pornografia a Internet, i per això comptarà amb l’ajuda d’una mossa trans.

Melero assenyala que «cal separar el que fa la novel·la negra o el cinema nord-americans de la nostra realitat, perquè ells situen un protagonista que porta el pes de la investigació, mentre que a Espanya a totes les investigacions policials es treballa en equip, cosa que es reflecteix a la novel·la».

Mentre inspeccionava atestats, per la seva feina, es va fixar en el món de les webcams, d’aquelles noies que fan sexe per Internet, perquè s’havia produït una estafa i va pensar que es podia construir una història al voltant del món fosc de la pornografia per internet, «amb empreses que prefereixen pagar multes a treure continguts amb menors».

Paral·lelament, va tenir coneixement de la història d’una mossa d’esquadra que és trans, Marta Reina, i va poder parlar ella i conèixer les seves dificultats, la seva experiència i tot el procés de reassignació.

Tot i que el personatge de Masip ha anat evolucionant a les quatre novel·les publicades, l’autor adverteix que «el lector no necessita llegir les anteriors, perquè es tracta d’històries individuals».

Com a autor, Melero, actualment lleidatà d’adopció, pel seu treball a la comissària de Lleida, intenta que cada novel·la sigui diferent: «A les meves primeres novel·les utilitzava la prolepsi, començant per una imatge i després veure com s’havien desenvolupat els fets a partir d’una setmana abans; i, en canvi, en aquesta darrera he escrit una història més lineal».

Tot i això, a la trama es cola «una investigació paral·lela, relacionada amb la manipulació que hi pot haver en algunes imatges que es difonen per Internet i que aboca Masip a afrontar una investigació d’Afers Interns».

L’autor ha combinat la lectura de documentació amb el treball de camp, que li ha permès comprovar que «hi ha gent que es connecta a aquests vídeos que en realitat se sent molt sola i només vol xerrar, i després gent molt pervertida».

Amb la introducció d’un personatge trans Melero no pretén abanderar cap moviment. «Jo escric novel·la negra, però també és bo reflexionar i normalitzar coses que són actuals, hi ha mosses trans, com hi ha policies trans i guàrdia civils trans».

Melero confessa que va deixar d’investigar quan va ser ascendit a subinspector i potser «la manera de continuar sent l’investigador que porto a dins és a través de les meves novel·les, però sense patir el desgast emocional que suposa investigar homicidis».

Admet que té molts «referents audiovisuals» del gènere negre, com The Wire o Bosch, que té molts detalls policials realistes, o pel·lícules clàssiques com Head.

Actualment, Melero ja treballa en una nova novel·la policial, però sense Masip: «És un mosso que està expulsat i a punt de jubilar-se, però té la necessitat de reingressar al cos una última setmana per resoldre un compte pendent del passat».