Jordi Évole parla una mica de tot abans de cantar demà a la sala Las Vegas de Sant Feliu: «Començo a creure que tinc una relació amb la Preysler»

Durant tot aquest any, la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols celebra el seixantè aniversari. Entre els cantants i grups que participen de l’efemèride, hi ha Los Niños Jesús, banda que té com a cantant al periodista Jordi Évole. L’actuació serà demà a les onze de la nit

Encara té esperit de follonero?

Això no es perd mai. A més, al follonero li he d’agrair una cosa important: gràcies a ell em vaig pagar el primer pis. Agraïment etern al follonero.

Jo també ho sóc una mica, miri: per què Los Niños Jesús i no Les Niñes?

Ha, ha, és que tots els membres de la banda som nens, i tenim ben definit el sexe. Si fóssim niñes estaríem en aquell espai... bé, no sé ben bé com es diu, em perdo amb la terminologia.

Gràcies al follonero em vaig pagar el primer pis, agraïment etern al follonero.

Com tothom, sospito.

Intento saber-les, crec que també és la nostra obligació. Em penso que niñes seria en el cas de gènere no binari. Bé, el cas és que nosaltres som niños. 

Més follonero: vostè fa com Woody Allen i s’aprofita de la fama per tocar en una banda?

Absolutament. De fet, vaig començar amb això quan vaig saber que en Wyoming, que també tenia una banda, ho deixava. Allà vaig veure un nínxol de mercat i vaig dir: això s’ha d’aprofitar.

La parella de l’estiu serà vostè i Isabel Preysler?

Hòstia, això és curiós, perquè a El Hormiguero vaig explicar que era amic de la Preysler i que de tant en tant anava a casa seva a fer un cafè. Va passar que, per aconseguir clickbaits, alguns diaris van titular una cosa així com «La relación secreta de Isabel Preysler». A partir d’aquí ho he vist publicat a molts llocs, fins i tot m’ho començo a creure. Bé, ser el substitut d’un premi Nobel tampoc està malament.

S’ha de poder entrevistar a tothom?

Crec que sí, i la meva trajectòria demostra una mica aquesta voluntat de parlar absolutament amb tothom. M’he plantejat algun dubte en algun cas concret, però crec que tothom té una entrevista.

Tinc una mare molt catòlica, només pel que creu ella, a mi ja m’ho convaliden.

Entrevistaria en Hitler?

Sí.

Jo també.

El primer cop que vaig entrevistar Otegi, ETA encara matava, i vaig demanar consell a diferents tòtems del periodisme. Un d’ells era Luis María Anson, que pensava que miraria de dissuadir-me’n. Doncs bé, al contrari, em va dir que, si pogués, ell entrevistaria en Bin Laden. Per tant, jo entrevistaria sense dubte a Hitler, a Franco o a qui fos.

O al Papa, que ja ho ha fet. El va fer tornar al ramat, a vostè que fa cara de pecador?

Mai he sortit del ramat, perquè tinc una mare molt catòlica. Només pel que creu ella, a mi ja m’ho convaliden.

Tanmateix, quin és el seu pecat preferit?

Mmmm... Ara mateix, la gola. Darrerament, m’agrada molt menjar.

En entrevistes que són una merda, li he dit al convidat que havia d’anar al lavabo i allà mateix he fet una becaina.

Quina és la vegada que s’ha quedat adormit en situació més compromesa?

M’ha passat algun cop en alguna entrevista. Entrevista avorrida, és clar, perquè si l’entrevista té tensió, no m’adormo. Com que pateixo narcolèpsia, en entrevistes que són una merda, li he dit al convidat que havia d’anar al lavabo. I al mateix lavabo he fet una becaina.

I ja està? 

Sí, amb això de la narcolèpsia en fas prou de fer una becaina de 10 o 15 minuts, per recuperar-te. És curiós, et despertes i ja estàs completament desvetllat. He fet unes quantes becaines en lavabos, mentre feia entrevistes.

Espero que no s’adormís a ca la Preysler.

No, perquè hi havia tensió (riu).

Què és el que més li agrada de vostè?

El pàncrees.

La part que més m'agrada de mi és el pàncrees

El té maco?

Crec que funciona prou bé. Si no va bé, ho notes de seguida.

Si vinc demà a Las Vegas, podré pujar a l’escenari?

Vostè vol pujar-hi?

Errr... sí, és que no ho he fet mai.

Vol cantar en català o en castellà? 

Sóc bilingüe.

Si vol, en pot cantar una d’en Lluís Llach (riu).

Si vol, pot pujar a l'escenari i cantar-ne una d'en Lluís Llach

Home... 

«Que tinguem sort». És l’única que tenim al repertori.

Subscriu-te per seguir llegint