«Jo soc cultura catalana, però si vaig tocar os és perquè hi ha gent que creu que no»

Signa algunes de les cançons de Rosalía o C. Tangana, amb qui ha guanyat tres Grammy llatins, però en els darrers temps Cristian Quirante s’ha tornat més «egoista», reconeix. Quirante, més conegut com a Alizzz, va emprendre fa tres anys un projecte en solitari que l’ha convertit en un dels nous referents del pop nacional gràcies a l’àlbum Tiene que haber algo más i l’EP Boicot, publicat al febrer. Amb una música que fusiona el pop clàssic amb el trap, el reggaeton o l’afrobeat, és, amb permís de Vetusta Morla, un dels caps de cartell del festival Ítaca Sant Joan, que posa en marxa demà a la platja de l’Estartit la temporada dels festivals d’estiu. 

«M’he fet més egoista, sobretot en la gestió del temps: ara dedico la major part del temps al meu projecte i cada vegada n’hi vull dedicar més», assegura el cantant i productor, de formació autodidacta.

La seva carrera musical, diu, és fruit de «molt temps i esforç», des de les bandes de rock que tenia a l’institut fins que, ja a la universitat estudiant Telecomunicacions, va fer les seves primeres incursions en l’electrònica. «Vaig trigar uns sis anys a fer una cançó amb cara i ulls, perquè m’ho feia jo sol i tot anava a base de prova i error», explica.

Ara fa tres anys, la seva carrera va ser un canvi. Quirante, que entre altres artistes també ha treballat per Amaia o Aitana, confessa que estava «saturat» de viatges i de tenir «molts projectes alhora».  «Normalment feia cançons per altres i un dia em va sortir una cançó per mi. No sabré mai si hi té res a veure, però va ser després de fer la meva primera sessió d’acupuntura. Vaig voler aturar-me per cuidar-me, per dedicar-me temps i va passar», apunta.

Des de llavors, «la bola de neu s’ha fet gran»: «fas una cançó pràcticament sense voler i comences a construir un projecte que acaba sent gran, un disc, una gira... és bonic, tot plegat».

Alizzz és el responsable d’un dels discos més ballats de l’any passat, però alguns dels seus seguidors el van descobrir amb Qué pasa nen, en què treu pit del talent del Baix Llobregat i reclama que la perifèria també forma part de la cultura catalana després que de sentir-se poc reconegut a casa. 

Alizzz va publicar aquella primera cançó en català, aixecant polèmica, just abans d’un macroconcert a les festes de la Mercè de Barcelona. «Va ser un tema molt important per mi, sobretot a Catalunya, i crec va ser una bona estratègia de comunicació», diu el músic de Castelldefels.

«Jo soc cultura catalana, ho reivindico, si vaig tocar os és perquè hi ha gent que creu que no. Si es va obrir el debat és perquè no estava tan clar», apunta el cantant, que en la lletra apel·la també al xarneguisme, «però no com una reivindicació», sinó «amb ironia».

«No és que jo em consideri xarnego, és que m’ho deia la meva àvia de Vilamacolum quan li parlava en castellà!», detalla Alizzz sobre la seva àvia, que va deixar l’Empordà per marxar a treballar a Castelldefels.

Més crítica social

Després d’un primer àlbum amb unes lletres molt centrades en les relacions personals, Alizzz ha virat a cançons amb més crítica social a Boicot. La buidor de la indústria musical, les frustracions d’una generació i fins i tot les dificultats per omplir el dipòsit de gasolina ressonen als cinc temes de l’EP.

«Al primer àlbum tenia un tipus de vida que em demanava escriure sobre això, i amb l’EP no tenia tants fronts emocionals oberts, estava més enfocat en l’àmbit social», diu el músic, que assegura que cada treball és el resultat «d’allò que t’obsessionava quan el vas crear».

«Hi ha reivindicació i fins i tot un to irònic, però soc crític amb el que em crea malestar», continua, subratllant que malgrat l’èxit ho ha desconnectat de la realitat: «jo segueixo a Castelldefels, amb els amics de tota la vida, no soc del món de la faràndula ni de creure’m un ésser superior».

«Tinc problemes com tothom i ulls per veure els problemes dels altres. En l’únic aspecte que ja no tinc problemes és econòmicament, que m’ha anat molt bé, però tinc la resta de problemes que té tothom. I fins i tot econòmics, perquè la vida d’artista la veig molt efímera, sento que qualsevol dia se m’acaba, per això escric sobre aquest neguit de què fer quan no sàpiga fer música», segueix.

Mentre prepara el camí per al seu segon àlbum, encara sense data, i continua «la feina amagada» de productor, Alizzz té a l’horitzó un estiu carregat de concerts, com el que oferirà demà a l’Estartit amb un xou «que és eufòria i energia tota l’estona», «una festa per gaudir i molt interessant de veure encara que no coneguis les cançons». 

Amb una banda de cinc músics, pantalles i una il·luminació molt treballada, estrenarà a l’Ítaca la seva darrera cançó, Sexo en la playa, una col·laboració amb Amaia.

«Tinc un parell de sorpreses que només faré aquí, aprofitant el rebombori que va causar Què passa nen, fent-li alguna picada d’ullet que espero que connecti amb el públic», promet Alizzz, que comparteix cartell amb Els Catarres, grup que criticava justament en aquesta cançó.

El 80% de l'aforament venut

Després de penjar el cartell d’entrades exhaurides a Corçà i a la Pera, l’Ítaca enceta demà la cita més multitudinària: l’Ítaca Sant Joan a la platja de l’Estartit, que l’any passat va congregar més de 13.000 persones. Ho fa amb el 80% de l’aforament ja venut i amb artistes com Vetusta Morla, La M.O.D.A., Iseo & Dodosound, Els Catarres, Triquell, Serial Killerz, Carmen 113, Boom Boom Fighters & Cookah P. i Ryna DJ al cartell. 

El festival es posa en marxa la nit de la revetlla, amb una foguera gegant al recinte del festival, petards i focs artificials i la nit de dissabte, a més de les actuacions musicals hi ha prevista l’estrena d’un espectacle tridimensional amb la participació de 200 drones a càrrec de Flock Drone Art, que ha duplicat el nombre d’aeronaus i presentarà Eco 200, una al·legoria lluminosa de la natura i un clam per conscienciar sobre el respecte al medi ambient.

Subscriu-te per seguir llegint