Set o vuit quilòmetres quadrats, més aviat petits, immortalitzats per Pla

«Si doncs l’aparició del llibre clàssic sobre Cadaqués sembla ineluctable, tot fa pensar, en canvi, que no seré pas jo l’instrument assenyalat per la Providència per elaborar-lo. Aquestes coses volen calma i lentitud. Estan per sobre del que pot fer un periodista -és a dir, un tastaolletes recalcitrant. Que no es produeixi, doncs, cap equívoc. Amb la publicació d’aquest llibre no pretenc més que una cosa: romandre en el meu propi ofici i facilitar, als altres, elements, detalls, adjectius -potser- per al llibre que hauran de portar a cap. En el clos d’una cultura, hi ha una missió obscura però indispensable: continuar. Aquest llibre no és més que la continuació del que s’ha fet abans a l’objecte que els que vinguin puguin treballar», escrivia Josep Pla el març del 1947, setmanes abans de la publicació de Cadaqués, coincidint amb la diada de Sant Jordi d’aquell any.

I el temps s’ha encarregat a contradir-lo, convertint-lo en un dels llibres de referència quan es parla de la Costa Brava. Brau Edicions el reedita ara l’únic títol que Pla va dedicar a un sol poble, coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la seva arribada a les llibreries, tota una fita perquè era el primer llibre inèdit de l’autor empordanès que s’editava en català després de la guerra.

Per celebrar aquests tres quarts de segle, l’editorial figuerenca reedita el llibre, que no és només una interpretació de la història de la vila, sinó una personalíssima evocació del paisatge, de l’economia i de la psicologia d’aquella aïllada zona costanera. L’edició de Brau, facsímil de la de 1947, inclou també les xilografies d’Enric Cristòfor Ricart que il·lustraven l’original.

S’hi ha incorporat un pròleg de Xavier Febrés, un epíleg de Josep Maria Vila i fotografies inèdites realitzades per Antoni Sala Cladera (1910-1966) entre els anys 1945 i 1948 provinents de la col·lecció fotogràfica d’Adrià López Sala.

«El seu Macondo particular»

«És el dietari primorós i delinqüescent d’un observador interessat sobretot per la pròpia mirada sobre el seu Macondo particular», assegura Febrés al pròleg del llibre, una visió personal i mítica d’un Cadaqués de misèria i postguerra.

«En un moment dominat per la fumisteria universalista i les generalitzacions sense solta, m’ha semblat que el més útil i divertit era ocupar-me del que s’ha esdevingut, en el curs dels anys, sobre set o vuit quilòmetres quadrats, més aviat petits», escrivia l’autor d’El quadern gris, que coneixia bé aquest racó de món des de la seva joventut. 

Les excursions en barca amb el seu amic Hermós, les hores de conversa amb el metge i escriptor Víctor Rahola i Trèmols i amb el notari Salvador Dalí i Cusí, pare del pintor surrealista, li van revelar els encants de la vila, on acabaria vivint un temps. 

Justament el llibre és fruit d’un encàrrec que l’editor de Joventut, Josep Zendrera, que estiuejava a Cadaqués, va fer a l’escriptor quan començava a viure tot l’any a la vila. 

I, tot i que avui és un dels títols més coneguts de la seva obra, en aquell moment, com recorda l’especialista planià i escriptor Xavier Febrés, se’n van vendre menys exemplars que d’altres títols seus i quinze anys després de la publicació encara no s’havia exhaurit del tot aquella primera edició de 1947.