L’escultora Dolors Puigdemont mostra les seves obres a Platja d’Aro

L’artista Dolors Puigdemont va inaugurar dissabte una retrospectiva concebuda en forma de doble exposició amb el Parc dels Estanys i la Masia Bas de Castell-Platja d’Aro com a escenaris i que giren sobre les llavors com a element de canvi. Aquestes, una constant a l’obra de Puigdemont, són al centre de la mostra, que apel·la a les peces translúcides i dinàmiques que caracteritzen el seu treball.

El primer dels espais, concebut per albergar escultures de grans dimensions a l’aire lliure, és el que rep la proposta Cants a la fluïdesa. L’exposició en aquest parc es relaciona amb els valors naturals de fluïdesa i fragilitat expressats a través de materials industrials com el vidre o l’acer. L’artista els utilitza per referir-se a través del seu plantejament simbòlic del cicle de la vida, encara que també recorre a la llum com a element clau. Les característiques del vidre us permeten referir-se a elements com l’aigua i l’aire, que fa presents a través de la simetria i el moviment.

Durant un recorregut amb motiu de la inauguració, Dolors Puigdemont va explicar que el filferro, material protagonista, el doblegava per construir peces sense inici ni final que representessin l’aire. La forma circular presideix tot aquests Cants a la fluïdesa amb tot d’estructures al servei del dinamisme.

Puigdemont va detallar que, en la creació, ha tingut en compte l’espai a l’aire lliure que acull aquesta mostra i, per això, les escultures cobren diferents aspectes i textures en funció de la llum a cada moment del dia i estació de l’any o, fins i tot, de la naturalesa que les envolta.

L’autora ha concebut peces com mater, que simbolitza «la dona com a receptora de llavor» i en què, «després de parlar sempre de formes fàl·liques, aquí és de vagina». Tot reduït a un concepte de «mínima expressió» i d’«espiritualitat femenina» aplicada a l’obra que es reprodueix també a l’altra meitat de l’exposició, «Estructures de vida», situada a la Masia Bas.

Allí, el repàs a l’obra de Puigdemont té a veure amb el seu interès per la geometria i els cossos naturals, que convergeixen en creacions com Tres fulles, una peça de 1992 que és una pintura en tres llenços amb un fons argilós tapat per traços de pinzell de color groc que remeten a la forma d’una fulla.

L’estructura darrere del que és orgànic centra aquí la recerca de l’artista, que l’entén com a artífex i organitzadora del fet de la vida.

La feminitat es fa evident aquí en l’aparició de materials com els teixits en cotó o fins i tot alguns efímers que remeten novament a aquesta trajectòria vital que gira sempre sobre la idea de l’estructura de vida amb els seus cicles naturals.

L’ús simbòlic dels colors, el joc amb la transparència, la llum o el moviment també contribueixen a expressar la idea de fluïdesa de l’aigua o de l’aire. Els formats que fa servir van de la pintura al collage, escultura o instal·lació, per la qual cosa aquesta doble proposta es converteix en recopilació retrospectiva de tota una trajectòria.

L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, va tancar la doble inauguració aprofitant per destacar el «contrast» d’una exposició en dues parts on s’observa tant la proposta més estètica com el rerefons simbólic.