Sinéad O'Connor, la incomparable veu irlandesa

La cantant irlandesa Sinéad O'Connor, morta aquest dimecres als 56 anys, va aconseguir fama internacional fa més de tres dècades amb el tema 'Nothing Compares 2 U', amb el qual va arrencar una carrera marcada per l'èxit professional, però també per la controvèrsia.

La seva mort per causes desconegudes ara mateix deixa un buit en el panorama musical mundial i especialment a Irlanda. Era coneguda tant per la seva tasca creativa com pel seu activisme en diverses causes.

Guanyadora d'un Grammy i estrella global des que es va descobrir amb aquest tema que li va compondre Prince. O'Connor posseïa una extraordinària veu que aplicava a sensibles composicions, amb un estil dolç i versàtil que no li va impedir convertir-se en una icona contracultural i antisistema.

Nascuda a Dublín el 8 de desembre del 1966. O'Connor va tenir una infància difícil, de la qual va explicar que havia patit abusos físics i sexuals, i va estar ingressada en un correccional.

Apassionada de la música

La seva passió per la música va fer que amb 16 anys cantés en pubs de Dublín i aviat es va integrar en formacions de folk-rock. Va ser fitxada pel segell discogràfic Mother, propietat d'U2, i així va entrar en contacte amb els líders de la cèlebre banda, el cantant Bono i el guitarrista David Howell, The Edge.

Després de trencar amb aquesta casa discogràfica, va marxar a Londres, fitxant per l'independent Ensign Records.

Va debutar amb èxit el 1987 amb el seu àlbum 'The Lion and the Cobra', que va ser número u a diversos països i disc d'or al Regne Unit, Irlanda i els EUA.

Suport a l'IRA

En aquella època va mostrar el seu suport a l'actual inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i al seu braç polític, el partit Sinn Féin. També va criticar la política social de la primera ministra britànica Margaret Thatcher.

O'Connor va acaparar titulars per trencar el 1992 una foto del papa Joan Pau II en un programa de la TV americana NBC, en protesta pels abusos sexuals a l'Església catòlica.

El seu segon LP, "I Do Not Want What I Haven't Got" (1989) va tenir un enorme impacte, sobretot amb el tema de "Nothing Compares 2 U".

Amb la seva actitud contestatària, el 1991 va refusar anar a Nova York a l'entrega dels premis Grammy, a causa de la guerra del Golf Pèrsic. De les seves quatre candidatures, va guanyar la de millor actuació musical alternativa per aquest àlbum.

El seu tercer disc 'Am I Not Your Girl', del 1993, va suposar una innovació perquè es va recolzar en una orquestra i va versionar temes dels anys cinquanta i seixanta d'Ella Fitzgerald, Billie Holiday o Doris Day.

Aquest mateix any va col·laborar a la banda sonora de la pel·lícula "En el nom del pare", de Jim Sheridan, i la seva carrera va prosseguir amb els àlbums 'Universal Mother' (1994) i 'Gospel Oaks' (1997).

En un gir inesperat, el 1998 va prendre els hàbits com a sacerdotessa de l'església llatinoredentina a Lorda i dos anys després va declarar que era lesbiana a la revista cibernètica 'Curve'. Aquella revelació va coincidir amb el llançament del disc "Faith and Courage", a la portada del qual apareix per primera vegada sense el cap rapat.

El 2002 va publicar 'Sean-nos Nua' i el 2005 l'àlbum de reggae 'Throw Down Your Arms', al qual seguiria 'Theology' (2007).

Va ser en aquella època quan es va fer públic que patia trastorn bipolar, entre altres problemes de salut que van dominar els darrers anys de la seva carrera.

En coincidència amb el 25è aniversari del seu debut artístic, el 2012 va publicar 'How About I Be Em (And You Be You)?', i a l'agost de 2014 la cantautora va tornar amb 'I'm not Bossy, I'm the Boss'.

Durs cops de la vida

El novembre del 2015, diversos mitjans irlandesos van publicar que havia estat rescatada d'un intent de suïcidi en un hotel d'Irlanda, on es va registrar amb nom fals i després d'haver-se sotmès l'agost anterior a una histerectomia.

En la seva continua recerca del sentit de la vida, l'octubre de 2018 va anunciar que s'havia convertit a l' islam i que havia canviat el seu nom pel de Shuhada' Davitt.

El gener del 2022, la cantant va patir un cop dur després que el seu fill Shane aparegués mort als 17 anys després de portar desaparegut diversos dies, quan va escapar de l'Hospital Tallaght, a Dublín, en què estava ingressat després de dos intents de suïcidi.

Després d'aquella tragèdia, la cantant va explicar a les seves xarxes socials que el seu fill "va decidir posar fi a la seva lluita terrenal" i va demanar que "ningú seguís el seu exemple".