«Ferragosto» de festa major

Si és 15 d’agost és temps de festa major, i això és el que devia pensar el festival de la Porta Ferrada quan va programar per al ferragosto un doble concert amb la música mestissa de Macaco i una de les bandes més representatives de les celebracions populars, La Pegatina, en plena commemoració del seu vintè aniversari.

L’encarregat d’obrir foc en aquesta nit dedicada a la música festiva va ser Macaco, que va deixar enrere el recolliment del seu darrer disc, Vuélame el corazón, per marcar-se prop de dues hores de concert pensades perquè el públic ganxó no deixés de ballar entre el bombardeig de consignes a favor de la defensa del planeta, la multiculturalitat i el prendre’s la vida amb calma.

Vívela (a tu manera), Moving, Volar o Love is the only way van fer moure els 1.300 espectadors del Guíxols Arena, convertit en pista de ball per a l’ocasió, abans que Dani Carbonell convidés tothom a «un viatge realment low cost pel qual només fa falta actitud, actuar amb el cor i cantar fort» cap a «les arrels del món» amb Afro.

Va canviar el registre per posar-se solemne amb Blue (diminuto planeta azul), inspirada en la foto més llunyana que s’ha fet mai de la Terra i que convida a relativitzar-ho tot, i més introspectiu amb Quiéreme bien, la «columna vertebral» del seu nou àlbum, centrat en les relacions i l’amor.

Va ser no és una petita treva, perquè va proposar-se compensar la intensitat ballant, amb una improvisació que va dur el públic fins a Sicília, Tengo i Con la mano levantá, en què aquest barceloní que es va definir com a «català i també del món» va aprofitar per ficar cullerada pel rebombori entorn de la candidatura perquè la rumba catalana sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Macaco i La Pegatina, al festival de la Porta Ferrada

Veure Galeria

«La polèmica és un autèntic disbarat, estem plens de dogmes i imposicions i l’art no entén d’això. La rumba és música d’arrel i nascuda aquí, és mestissa, de tots i amb vocació d’obrir fronteres», va afirmar criticant la possibilitat que el cognom «catalana» surti del nom oficial de la candidatura com planteja el Ministeri de Cultura.

Amb Coincidir i Bailo la pena als bisos, després d’un tast del flamenc de la bailaora Raquel Vicente, va donar pas a l’actuació de La Pegatina, que va prometre «una festa» mentre disparava confetis i serpentines.

Els d’Adrià Salas, que sumen més d’un miler de concerts, celebren enguany dues dècades rodant per escenaris de tot el món. Abans de tancar la celebració amb tres cites a la tardor, una al Wizink Center de Madrid i les altres al Sant Jordi Club de Barcelona, es van proposar encendre la Porta Ferrada amb temes com Y volar, Yo quiero bailar, Miranda o Gat rumberu. Tot un arsenal per saltar i moure’s al ritme d’una música festiva que, indiscutiblement, podria servir com a la banda sonora de cada 15 d’agost.

Subscriu-te per seguir llegint