L'enderroc del castell comtal el 1332 centrarà els actes de Terra de Trobadors

El festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) comptarà amb més de 200 activitats per celebrar la seva 31ena edició. Entre alguns dels actes hi destaca un concert previ de música sefardí a càrrec de Rusó Sala i Míriam Encinas a la capella de Santa Clara el proper 2 de setembre. Terra de Trobadors se celebrarà entre el 8 i el 10 de setembre i tindrà l'enderroc del castell com-tal de Castelló d'Empúries com a referent dels diferents actes que se celebraran. En aquest sen-tit, està previst que es presenti un estudi el dia de la presentació del certamen, a càrrec del cen-tre d'estudis trobadorescos de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i l'Institut de la Llengua i la Cultura Catalanes de la Universitat de Girona (UdG).

Amb aquesta iniciativa, el festival vol reforçar el rigor històric que sempre ha caracteritzat l’esdeveniment i alhora impulsar la recerca i la difusió d’aspectes relacionats amb l’època medieval del municipi. Tot plegat pretén reforçar Terra de Trobadors com un dels festivals medievals referents a Catalunya. De fet, gràcies a la investigació s’ha pogut saber que l'Infant Pere va enderrocar el castell i va reparcel·lar els terrenys per vendre’ls a paraires principalment de Castelló d’Empúries i d’altres localitats gironines. Concretament, es van concedir 32 solars d’uns 4,8 m d’ample per 6,4 de llarg a diversos mercaders que compraven la llana bruta, la feien netejar, la donaven a filar i a teixir, la feien tenyir i la venien.

A les conclusions de l’estudi també s’assegura que l'enderroc del castell comtal, entre el 1331 i el 1332, simbolitza un canvi d’època. Fins aquell moment, la dinastia comtal fonamentava el seu poder en les relacions feudals amb els seus vassalls, la majoria de cavallers que vivien a la mateixa vila de Castelló i que els servien tant a la batalla com a l’hora de recaptar les rendes dels senyors.

A partir d’aquell moment, l’infant Pere s’associa amb el grup més dinàmic de la vila castellonina, el dels paraires, que accepten fer-li nombroses donacions a canvi de franqueses i privilegis que garantiran la seva posició predominant en el conjunt de la societat local.