Penélope: «No teníem expectatives, però la repercussió va ser ràpida i motivacional»

Els quatre dies que conformen el Festival Acústica ja s’han convertit en unes dates assenyalades que ningú no es vol perdre. Com un impàs de l’agost al setembre, funcionant com a recta final de l’estiu, Figueres acull els artistes amb més ressò del moment en unes jornades plenes de concerts. Entre aquests hi ha La La Love You, Maria Escarmiento, Los niños Jesús, Buhos o Julieta, però, com cada any, l’esdeveniment també vol apostar pel talent local, que enguany serà representat pels consolidats Cala Vento, que toquen a Figueres després de no poder actuar-hi per la pandèmia i Corada, el projecte de Joanjo Bosk i Albert Serrano. També una nit dedicada a la música urbana empordanesa i el quintet musical Penélope, un grup amb origen figuerenc que pujarà a l’escenari del festival com a preludi del un nou disc, que «serà diferent dels dos àlbums que tenim», expliquen. 

«Tocar al festival Acústica és important per a tots, era un dels objectius que ens havíem proposat per aquest any», explica Magí Valls, baixista i productor del grup Penélope. I és que avui a les 20h, la plaça Palmera, una de les ubicacions on se celebrarà l’esdeveniment musical més multitudinari de Figueres, i dels més destacats de Catalunya, acollirà el concert del grup empordanès. «Es convertirà en un dels concerts més especials que haurem fet aquest any», asseguren. No només per un programa que constitueixen artistes del moment com Miki Núñez, Mushkaa, La Casa Azul o The Tyets, tampoc per les dimensions del festival, sinó perquè «és com tornar a casa», sobretot pels figuerencs Josep Tremoleda, el bateria, i Valls.

L’Acústica de Figueres: vint anys de música al rovell de l’ou

Que un grup de música es faci dir Penélope pot sorprendre, i més quan t’assabentes que aquest fa referència, ni més ni menys, que a la mateixa Penélope Cruz. No és que l’actriu sigui rellevant per explicar què o qui son la formació construïda per Magí Valls, Eloi Ros (guitarra), Josep Tremoleda, Aitana Chanca (veu i lletres) i Pablo-Hans Schwarz (guitarra i teclat), però sí que es podria dir que és d’on va sorgir tot el que son ara, va ser el seu Big-Bang.

Tot va començar el 2019 amb un petit projecte que no acabava d’arrancar i la cerca de la veu que connectés amb una cançó anomenada Penélope Cruz. «Vam conèixer l’Aitana a partir d’un amic, la vam escoltar i ens va encaixar perfectament, tant la seva veu, com la seva capacitat d’escriure lletres», diu Valls. Doncs, així és com va morir un grup que intentava sortir a la llum i en va néixer un altre, que ràpidament, i per raons gairebé obvies, va ser batejat. Des del grup confessen que no tenien expectatives amb el primer llançament com a formació, però el fet és que la repercussió que va rebre va ser «sorprenentment ràpida i motivacional».

Durant aquests quatre anys n’han sortit dos àlbums, Polvos Mágicos (2020), només amb tres dels cinc integrants actuals, i Esto Es Una Locura (2022). A més, explica que de l’un a l’altre hi va haver moltes diferències, no només el nombre de membres, sinó també per l’estil, comença dient Valls, i prossegueix «sempre acabem dient que fem fusions, perquè no ens volem definir en un estil, tot i que això a vegades resulta un problema, perquè no sabem dir on encaixem». El també productor detalla que l’àlbum de debut comptava amb influències de rap, però en el seu segon treball hi van afegir un toc experimental, amb músiques llatines, i un gir rocker, amb bateries acústiques.

Quan parlen del futur, sembla estar més que encaminat. «Ja estem gravant el proper disc i volem començar a treure’l aquest setembre», diu Valls. El quintet musical anirà traient una cançó per mes a partir de setembre, estrenant aquest llançament amb un tema titulat Hasta la vista. 

El dispositiu de seguretat de l'Acústica tindrà 72 agents i 21 càmeres intel·ligents

«Ens fa il·lusió perquè creiem que estem fent una evolució, Penélope està trobant un nou estil: l’indie rock», segueix. A més, asseguren que l’aparició del català en la seva música, «està a prop».

Pel que fa a les seves lletres, Valls explica que cada disc acostuma a tractar sobre un mateix concepte. «Van sobre una mateixa línia, i l’Aitana acostuma a fer molt bé la feina, també en aquest aspecte», diu el baixista, i afegeix que «ha fet servir temes molt personals i experiències personals en els àlbums, ho ha donat tot». 

El seu debut, Polvos Mágicos, tractava el tema de les relacions tòxiques amb temes com Uno y Adiós o Libertad Condicional. Per altra banda, i sense deixar anar temàtiques que avui encara poden ser tabú, Esto es una locura, parla des del punt de vista d’una persona que ha patit un brot psicòtic i lliura cançons com Paciente Cero o Tengo Una Navaja.

Subscriu-te per seguir llegint