Jordi Solé guanya el Bertrana amb una història d'amor que el fa sortir "de la zona de confort"

L’escriptor i periodista Jordi Solé s’ha endut el 56è premi Prudenci Bertrana de Novel·la amb L’any que vaig estimar Ava Gardner, una obra amb què, assegura, ha sortit «molt» de la «zona de confort» per atrevir-se a narrar una història d’amor ambientada en el rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar. «Tot el que havia fet fins ara tenia un component d’acció, aquesta és la meva primera novel·la en què no mor ningú», bromejava aquest dimarts Solé, que signa, entre d’altres, Conspiració a Tàrraco, guanyadora del Nèstor Luján de Novel·la Històrica. «Enfrontar-me a una història d’amor va ser un repte», assegura l’escriptor, que es considera més un «explicador d’històries» que no un autor encasellat en un gènere concret.

«Malalt de cinema» confés, detalla que l’espurna de la novel·la va saltar passejant per Tossa, en adonar-se que «el record d’Ava Gardner encara hi és molt present». Llegint les memòries de l’estrella de Hollywood es va acabar d’enamorar d’un personatge «tendre, molt mentider i amb molt de sentit de l’humor» que va arribar a la Costa Brava amb una mirada «relativament naïf».

Situada en escenaris com la mateixa Tossa, s’Agaró o Girona durant els anys 50, la novel·la arrenca quan en Pol Mas recorda quan va conèixer la diva en un rodatge que va suposar el seu pas de la infància a la joventut i que va estar marcat per l’amor per l’actriu. «Ell és el contrapunt, es mira l’Ava com la mirem tu i jo, com una deessa», explica l’autor d’aquest relat que també s’acosta «amb certa tendresa» a Frank Sinatra i el torero Mario Cabré.

«Ava Gardner parlava molt bé de tots els seus ex, menys de Cabré, i, en canvi, qui el va conèixer deia que era encantador. Vaig pensar que aquí hi havia una història i al llibre plantejo la meva pròpia teoria», apunta.

Jordi Solé guanya el Bertrana amb una novel·la sobre el rodatge de «Pandora i l’holandès errant» a Tossa

Solé ha rebut el premi, dotat amb 30.000 euros, avui a l’Auditori de Girona, en una festa literària que ha tingut la defensa del català com a fil conductor, en el dia que es podia parlar per primera vegada al Congrés i se’n debatia l’oficialitat a Europa. Un «gran dia pel català, per la nostra llengua i identitat» que, recordava la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga, coincidia amb el Gran Dia de Girona i la resistència contra l’exèrcit napoleònic el 1809. «Continuem resistint», ha dit durat l’acte, que va comptar amb la intervenció en línia de Carles Puigdemont des de Bèlgica.

Tant L'any que vaig estimar Ava Gardner (Columna), com El jardí d'Epicur (Pòrtic), L'ombra de les hores (Proa) i Cicatrius (Fanbooks) arriben aquest dimecres a les llibreries.

Versos amb component social sobre l'altre i el temps

El 46è premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, ha recaigut en Jordi Solà per L’ombra de les hores, un «títol subtil» que juga amb el tema central del poemari: «el temps, fugaç i fràgil, que es projecta com una ombra gairebé inaprehensible».

Dividida en tres parts, l’obra se centra en l’alteració i el jo en relació amb el tu; la fugacitat del temps i també la shoah, l’extermini jueu en mans dels nazis, un tema que Solà ja havia tocat en una altra obra, Ira.

«En aparença no té connexió amb les altres dues parts del poemari, però sí que en té: la poesia té un component social, l’altre és la víctima i la víctima és la constatació física del pas del temps», resumeix el poeta i fotògraf, que ha fet servir la natura com a contrapunt a tot plegat.

«Aquesta estructura no la penses quan escrius, te la trobes a posteriori. La poesia és un gènere molt obert i cada lector hi trobarà la seva lectura», assenyala l’autor.

Després d’anys centrat en el vers lliure, en aquesta obra ha treballat «molt a fons la forma», «posant els accents on correspon» per crear «una melodia» durant la lectura.

Un viatge pels jardins, l'amistat i la filosofia

La celebració «del goig de viure amb el frec a frec amb la natura», l'amistat i també la filosofia travessen El jardí d'Epicur, el títol amb què Josep Muñoz Redon ha guanyat la 44a edició del premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros.

Inclòs dins la sèrie Metaviatges, de la qual ja n'ha publicat L'illa de Rousseau i Les fronteres de Walter Benjamin, l'assaig premiat és en realitat un text d'«un gènere híbrid» que barreja la part literària i la filosòfica amb ingredients com els diàlegs, la història, el periodisme o el dietari d'experiències personals.

«És també un viatge, metafòricament, com qualsevol llibre, i també físic per jardins, tant per explicar què s'hi veu com per parlar de diversos personatges», explica l'autor, que també hi reflexiona sobre l'amistat a partir de la història d'una colla de quatre amics batejada, irònicament, com Els Cinc, en homenatge a Enid Blyton.

En la primera part ha intentat recrear el rerefons del jardí d'Epicur, mentre que la segona se centra en altres jardins filosòfics, com els de Focault, Bacon o Montaigne. La tercera part, assenyala Muñoz Redon, és la més personal, perquè hi evoca les vivències entorn de la idea de jardí a partir dels cinc sentits.

Una visió «dura i realista» sobre l'adolescència

Sònia Guillén s'ha endut el 38è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb la seva segona novel·la, Cicatrius, que presenta una visió «dura i realista» de l'adolescència i que és «ideal per compartir en família».

L'obra, explica, va néixer quan els seus tres fills van arribar a l'adolescència: «comencen a volar i tens por que algú els faci mal o ells es passin de volada». Escriure ha sigut «una manera d'expressar» aquest sentiment, cosa que, a parer de l'autora, pot fer que joves i pares connectin amb la novel·la i ajudi a obrir debats a casa sobre qüestions com l'alcohol, la sexualitat o la sobreexposició a les xarxes.

Guillén, que es defineix com una «baby boomer d'extraradi» per haver nascut en un barri de Terrassa on la majoria dels veïns era castellanoparlant, celebra el premi com un reconeixement al «retrobament amb la llengua» que va experimentar quan ja de gran va començar a llegir en català i se'n va enamorar: «és una cosa íntima que ningú ens pot arrabassar».

Més d’una dècada entregat a Marcel Proust

Als quatre guanyadors ja coneguts s'hi han afegit avui tres noms més: Josep Maria Pinto en la categoria de traducció, Marta Michans en la de projectes digitals i Socunbohemio en la de lletra de cançó.

L'escriptor i traductor Josep Maria Pinto és el guanyador de la segona edició del Premi Aurora Bertrana per la traducció dels dos volums d'El temps retrobat, editats per Viena. Pinto culmina així A la recerca del temps perdut, empresa a la qual ha dedicat més d'una dècada. «És un projecte que no va néixer pensant a fer tot el cicle, però amb Viena hem acabat fent els set títols en catorze volums i durant tretze anys», explica Pinto.

Cinc obres opten al segon premi Aurora Bertrana a la traducció d’obres literàries

«Proust m'ha acompanyat moltíssim», diu Pinto sobre un autor que «vol l'esforç de desllorigar la frase» i que val la pena «no simplificar» tot i tenir-ne la temptació, perquè «quan hi entres veus que és un dels grans valors del seu estil».

Pinto celebrava avui el reconeixement cada cop més gran a la feina dels traductors, una tasca que «s'ha de dessacralitzar» i que, més enllà de la literalitat o la creació, ha de saber «quin efecte fa l'autor en la seva llengua i com traslladar-lo a la llengua d'arribada».

Per a la segona edició del premi, dotat amb 6.000 euros, el jurat va escollir cinc finalistes d'entre les 700 obres traduïdes al català publicades per editorials dels Països Catalans durant l'any passat. Josep Maria Pinto competia amb Ramon Monton (Enric el Verd de Gottfired Keller), Manel Ollé (Les arts xineses de l'ebrietat de diversos autors), Lluís Feliu i Adelina Millet (Poema de Gilgamesh) i Núria Busquet (Retrat de l'artista cadell de Thomas Dylan Marlais).

El Lletra i el Cerverí

El 23è premi Lletra, dedicat a projectes digitals que promouen la llengua catalana entorn d'una idea plantejada per l'organització, ha recaigut en Curacontes de Marta Michans. D'entre les nou propostes presentades per resoldre el repte que buscava impulsar el gust per la lectura des de les biblioteques i per a tota la comunitat, el jurat s'ha decantat per una iniciativa inspirada en el cas d'una nena diagnosticada amb tumor cerebral que es proposa «curar l'ànima» amb l'impuls d'un programa de contacontes en hospital i a casa, per a infants malalts, amb la implicació d'educadors, músics i un grup d'adolescents. El premi està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual a la UOC.

Un dels noms a l'alça en l'escena musical del país, Artur Viñas, més conegut com a Socunbohemio, s'han endut el 29è premi Cerverí a la millor lletra de cançó per Les coses que no m'agraden de tu. Seleccionat per un jurat i posteriorment escollit per votació popular, el músic s'ha imposat a finalistes com The Tyets o Pau Vallvé amb una lletra «maca però amb un punt cínic» que «representa molt bé» el missatge del seu àlbum de debut, Conte de les quatre estacions: «el temps ho destrueix tot».  

The Tyets, Triquell i Pau Vallvé opten al premi Cerverí

Viñas destacava avui la importància de fer música en català: «surt de mi, però també és una decisió gairebé política, perquè viure'n és pràcticament impossible».