Pere Gorgoll: «A vegades, quan entres a les xarxes socials és com si deixessis de ser tu»

Amb El dia que el món va fer un pet com un aglà, Pere Gorgoll (Amer, 1962) va guanyar l’últim premi Roc Boronat de literatura en català que convoca l’ONCE. Publicada per Amsterdam Llibres, el filòleg, poeta i amant de la música dels Beatles, construeix una atrapant distopia al voltant d’un món dominat per les xarxes socials, l’aprovació externa i la poesia naïf amb què despunta en el seu debut a la narrativa.

Es defineix com un poeta torturat?

Tinc una alta tendència al dramatisme, i de vegades a la meva poesia reflecteixo això mateix. Suposo que és també una visió del món una mica pessimista.

Fins a quin punt és amant de la música dels Beatles?

Ostres, molt. És la meva part irracional.

Debuta en el món de la narrativa precedit per una obra poètica extensa, amb la qual ha recollit també alguns premis importants. Per què el pas?

Sempre m’he interessat per la poesia i no m’havia plantejat mai escriure res més. Va arribar un moment en el qual tenia ganes d’expandir-me, de fer una altra cosa. Per mi la poesia és molt reflexiva i tenia ganes de deixar-me anar una mica, de deixar de pensar en mi mateix i narrar fets, coses concretes.

La novel·la parla sobre el tema del poder. Qui té el poder avui dia?

Jo crec que ara mateix les noves tecnologies i les xarxes socials estan en això, i cada vegada més, em sembla.

A la novel·la desfilen una sèrie de personatges que busquen el seu lloc al món.

Tots busquen al món el seu lloc. I el busquen com a resposta a aquesta angoixa que significa la presència de la mort. Tot el que fem a la vida desapareixerà quan morim, i això genera una situació absurda. Alguns cerquen el sentit de la vida a través de les xarxes socials

Quin és llavors el seu lloc en el món?

Jo diria més aviat que ho busco, no ho he trobat encara. De fet, no crec que es pugui trobar. L’única alternativa que tenim és intentar viure l’instant, cosa que és molt difícil.

Personatges que no troben lloc i s’inventen fantasies. No és això ser escriptor?

Només que l’escriptor pren una sèrie de fets concrets en base d’una realitat. En canvi, els personatges del meu llibre s’inventen una realitat virtual on no es troben com a persones. A vegades, quan entres a les xarxes socials és com si deixessis de ser tu. Deixes de pensar pel teu mateix.

Quina és la seva relació amb les xarxes socials? 

2009 va ser l’any en el qual Facebook tenia més usuaris arreu del món i, tot just entrar, em va cridar l’atenció que et valoraven pel que deien els altres. Aquest serà el començament d’una llarga reflexió sobre el tema.

Com s’imagina el futur? El món farà com un pet en un aglà?

Només cal veure les notícies. Guerra, gana, el tema de la immigració, la violència masclista...

Diu: «no hi ha res pur a l’ésser humà, i si n’hi ha, no és humà»

No hi ha res pur, no hi ha res absolut ni que duri tota la vida. La finitud ens defineix. Si no ho podem acceptar, inventem el món que sigui, però tot això que ens inventem no és real. I a les xarxes socials, tot és absolut. Si no acceptes determinades idees, rebràs tota mena d’insults.

Autoritarismes, gent alienada... No vivim d’alguna manera una distopia?

Sí. Jo no he cregut mai en les utopies. En una novel·la portes les coses al límit, però és perfectament creïble que pugui passar.

Subscriu-te per seguir llegint