‘La sociedad de la nieve’, de J. A. Bayona, escollida per representar Espanya als Oscars

‘La sociedad de la nieve’, de J. A. Bayona, ha estat la pel·lícula escollida per representar Espanya als Oscars. Així ho ha anunciat aquest dimecres l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, imposant-se així a ‘20.000 especies de abejas’, d’Estibaliz Urresola, i ‘Cerrar los ojos’, de Víctor Erice. El film, que va clausurar la Mostra de Venècia fa menys de dues setmanes, recrea el cas real dels supervivents de l'avió que es va estavellar als Andes els anys 70 i els acompanya durant els 72 dies de lluita per tornar a casa.

Per saber si finalment el film arriba fins a Hollywood per competir per l’Oscar internacional caldrà esperar encara uns dies. El 21 de desembre es farà publica la ‘shortlist’ i el 23 de gener es coneixeran les cinc pel·lícules finalistes.

Com en la pràctica totalitat de la seva filmografia, J. A. Bayona torna a col·locar els seus protagonistes davant l’abisme de la mort, en una trama que se situa al valle de las Lágrimas, a la frontera entre Xile i Argentina, -que ha recreat entre Terrassa, Sierra Nevada i els Andes reals-, la zona on va quedar prostrat el fusellatge de l’F571 estavellat l’octubre de 1972. Un total de 29 passatgers dels 45 que viatjaven a bord de l'aeronau -la majoria, membres d’un equip de rugbi- van sobreviure a l’impacte i 16 aconsegueixen tornar a casa. El director català els acompanya en aquesta "defensa de la vida" enfront d'un món que els ha abandonat del tot. 

En la línia del llibre homònim en el qual es basa la pel·lícula, escrit per Pablo Vierci -amic de molts dels passatgers i productor associat del film-, ‘La sociedad de la nieve’ actua com a lent d’augment de la tragèdia i ressalta la humanitat i l’esperit solidari que va emergir del grup. "Molts diuen que la societat de la neu és un miracle, d'altres una tragèdia. Potser hi ha una mica de tot i la complexitat de la història és el que fa que es pugui entendre de totes dues maneres", assegurava des del festival italià en una entrevista amb l’ACN el també director de les celebrades 'Lo imposible', 'Un monstre em ve a veure' o 'L'orfenat'.

Per a Bayona, el més interessant de la història és comprovar com un grup de persones van haver "d'inventar-se una vida” en un espai on la vida “no era possible”, refent vincles i costums. D'aquesta manera, el film genera un efecte mirall cap a la humanitat, obrint un plantejament filosòfic per dirimir "què és necessari del què no ho és" i "què ens fa humans".

Allunyar-se del relat d'herois "hollywoodià"

A 'La sociedad de la nieve', 'Jota' canvia el punt de vista d'un relat "hollywoodià" que va donar la volta al món i del qual ja se n'ha fet una pel·lícula ('Viven'), on el protagonisme només el tenien els que van tornar de la muntanya i no dels "herois anònims que ho havien fet possible". Així, enmig d’una situació catastròfica, el cineasta elabora un relat "reparador" sobre com s’imposa l’esperit solidari en la incertesa, la solitud i la por més absolutes.

Segons J.A. Bayona, 'La sociedad de la nieve' és una història "immensa" que parla de la societat i d'on situem els límits. "Hi ha una gran lliçó d'humanitat en un grup de persones conduïdes fins al límit de la humiliació però que mai van caure a la foscor de fer-se mal", opinava. Així, el director català posa en valor que sempre es van cuidar els uns als altres i els ferits van esdevenir una "prioritat". 

Alimentar-se a partir d'un pacte d’entrega mútua

J.A. Bayona no amaga un dels aspectes més coneguts i impactants del cas, el fet que els supervivents s'alimentessin dels cossos de passatgers morts com a via per sobreviure. Un pacte "d'entrega mútua i infinita", remarcava a l'ACN, en què els passatgers o bé van tornar a casa com a supervivents pel seu propi peu o bé a través dels músculs dels seus companys. 

En aquest punt, el director destaca el canvi "transgressor" en el punt de vista, que passa de la persona que s'ha de menjar el cos del seu amic al de l'amic que dona el seu cos perquè el seu company pugui tornar: "ja no és un fet escabrós, és un gest humà i d'amor infinit". 

El director fa així un pas més enllà a l'hora d'incorporar la mort com a motor creatiu en una trama cinematogràfica, que entén com una reivindicació de la vida. "No es pot parlar de la vida obviant-ne les parts més fosques. No pot haver-hi llum si no hi ha foscor i això és el que fa interessant aquest relat, el fet que parli de com són possibles la foscor i la llum en un mateix moment", asseverava.

Ovació del públic de deu minuts

En la projecció oficial de cloenda del festival després del palmarès -en què Yorgos Lanthimos es va erigir amb el Lleó d’Or per ‘Pobres criaturas’-, la pel·lícula de J. A. Bayona va rebre l’aval del públic, que va celebrat la seva adaptació aplaudint durant prop de 10 minuts amb molts dels assistents drets a la platea.

El director català i tres dels intèrprets de ‘La sociedad de la nieve’ que estaven dins la sala Gran del certamen (Enzo Vogrincic, Agustín Pardella i Matías Recalt) van agrair les mostres d’afecte entre llàgrimes i abraçant-se entre ells.