«No farem això de: la fórmula ha funcionat, la repetirem infinits cops»

Xavier Coca i Oriol de Ramon formen el grup de moda aquest estiu després d’aconseguir convèncer un públic intergeneracional amb el seu últim disc ‘Èpic solete’. I, sobretot, seduir una insospitada multitud amb aquest ‘pilotasso’ anomenat ‘Coti x coti’, una exòtica cançó que fusiona reggaeton i sardana

Els ha passat això de saludar un poble i estar en un altre? 

Xavier Coca: Ha passat... Ha passat poc, però ha passat. Quan comences l’estiu saps en quin dia vius, però arriba un punt en què ja no. Per a nosaltres ara els dilluns són els divendres. Ho intentem gestionar tan bé com podem. 

De tot el que els està passant, hi ha alguna cosa que els hagi sorprès?

Oriol de Ramon: Més que no esperar-ho, la rebuda del disc i tot el que ha arribat després no ho dimensionàvem. Esperàvem que fos un punt d’inflexió, però mai saps on arribarà. Tot el que ha arribat és molt fort. A tot arreu on toquem sempre està a petar. És un projecte en què fa cinc anys que hi treballem i abans hi havia 15 persones mirant-nos i, ara, veure’n 20.000 que han vingut només per veure’t a tu és molt boig. 

Passa sovint que amb fenòmens culturals, musicals, que se’ls esprem al màxim. Tenen la sensació que els ha passat?

O. R.: Ens queda molta guerra per fer. Encara han d’arribar moltes coses i aprofitarem l’onada. A Catalunya passa això que a tot el que despunta s’intenta esprémer-li tot el suc, però la nostra feina és intentar no cremar, contemplar tempos, tenir estratègies...

Com s’encara un moment així, quan es té tan clar que és el seu moment? 

X. C.: Has d’intentar no perdre la frescor. Sempre componem igual, les idees, les rutines, com produir els temes... No perdre les mateixes dinàmiques tot i que el projecte hagi explotat és el que manté la frescor del grup.

Sempre desprenen bon rotllo, tenen cara de bons nanos... Quan la cosa es posa seriosa i han de prendre decisions, i imagino que ara és el moment, continuen així?

X. C: A vegades pequem de bonassos i de no saber gestionar algunes situacions, però també perquè ningú ens ha ensenyat a fer-ho i aquí se n’aprèn a base que passin coses. Al final quan treballes amb 12-15 persones has de prendre decisions que són per al bé del projecte. 

«Fem servir castellanismes i anglicismes perquè nosaltres parlem així»

Un dels grans èxits d’‘Èpic Solete’ és la intergeneracionalitat. ¿Com i per què creuen que s’ha donat?

O. R.: Hem agafat l’essència de la música pop catalana, l’hem actualitzat i l’hem portat a sons actuals i melodies que funcionen. L’hem renovat i li hem donat un aire fresc, i la gent s’hi ha vist reflectida. 

¿Continuaran estirant el fil de jugar amb les músiques tradicionals?

X: No, això és un recurs. La vam encertar, però és anecdòtic. Ara no tindria sentit que féssim una cobla. No farem això de: la fórmula ha funcionat, ho repetirem infinites vegades.

L’èxit, ser joves, cantar en català, els ha col·locat en un lloc de referència pel que fa a la llengua. Com es prenen aquesta responsabilitat i les crítiques per com utilitzen el català? 

Sempre diem el mateix: la llengua és viva. Nosaltres no seríem nosaltres si no cantéssim utilitzant les expressions i el vocabulari que utilitzem en el nostre dia a dia. Som conscients que hi ha coses que són castellanismes o anglicismes, però és la nostra manera de parlar.

És evident que és el moment d’aquest nou pop català. Quin futur creuen que pot tenir l’escena?

Regnarà uns quants anys. És una cosa cíclica a Catalunya, va per generacions. Hi ha música d’aquest gènere per a estona i d’aquí a uns anys sortirà una altra gent, una altra moguda. L’important és que hi hagi música en català per molts anys, ja sigui reggaeton, rap o death metal.

Subscriu-te per seguir llegint