«A vegades tinc nostàlgia per no exercir al 100% en aquest ofici»

Hi ha una pau concreta al silenci d’aquesta casa. Serrat continua component, per aquí ha d’haver-hi la seva guitarra, en aquest al costat de la casa només hi ha el piano, llibres, aquesta taula, i la palmera a la qual ell cuida com si fos un pòster del Barça 

Com ha evolucionat el temps i aquest país per a vostè?

El temps es mou inflexiblement i el temps és molt greu i molt seriós. Però el país es mou per una altra sèrie d’elements que conformen el bloc que conformem entre tots. El temps té una mesura, és independent, el temps va pel seu compte. En canvi, el país no va pel compte dels que el conformen. El país és una sèrie d’accidents que es van produint.

El país és una sèrie d’accidents que es van produint

Com veu vostè el moment que està travessant Espanya?

A veure, si per adult entenem que ha après de veritat del que va ser… Jo crec que no, que l’aprenentatge ha estat ple de desencerts, més dels que haguéssim volgut, quan evidentment han ocorregut coses per les quals la gent, o bona part de la gent, va barallar i va lluitar, però que després va anar perdent el factor aglutinant. Perquè avui no veig una altra transformació dels desitjos i realitats. Però… segurament el que veiem avui, ho veiem amb una sensació de pèrdua, no solament del temps viscut, sinó de nosaltres mateixos.

I com s’ha sentit en aquest temps?

Fa poc temps que he deixat els escenaris i… confesso que de tant en tant tinc una certa nostàlgia per no exercir al 100% en aquest ofici. És a dir, continuo estimant la música, la continuo fent o continuo escrivint, però ja no tinc al públic com a contrast o com a confirmació del que jo faig. Això em falta. No tinc l’escenari com a lloc, tampoc. I en el meu cas l’escenari és molt important.

Què li diu la música que li ve ara?

Que sempre cal treballar. I com que no tinc l’exigència de fer un treball immediat, em dono uns terminis més còmodes. A mi m’agradaria sempre fer les coses que m’agraden i, sobretot, que s’entenguin i que puguin ser compartides. Perquè si no tens gens d’interès en què l’altre ho entengui, no cal acabar-ho.

m’agradaria sempre fer les coses que m’agraden i, sobretot, que s’entenguin i que puguin ser compartides, perquè si no tens gens d’interès en què l’altre ho entengui, no cal acabar-ho.

Ara què li arriba a l’ànima?

A mi em continua commovent el quotidià. Les emocions són quotidianes. Les il·lusions també ho són. I… jo no et diria que són les mateixes coses de sempre, tal vegada amb altres subjectes o elements. Però continuo tenint el desig de transmetre i compartir aquestes emocions amb els altres.

Vostè ha creat una banda sonora per a la gent. Quins serien ara les cançons de la seva pròpia banda sonora?

Tots tenim unes cançons que formen part de la nostra vida, sí. Cançons amb les quals hem crescut i s’han fet velles amb nosaltres. Hi ha cançons que ens fan por, o ens porten records d’un temps fosc. Però altres et retornen la felicitat.

Jo no vaig posar música a Machado o a Hernández perquè la gent els conegués, això era labor de les escoles. Jo els vaig posar música perquè musicar a un poeta era una cosa que estava permès i ben vist... i això em va donar tan bons lletristes

Algunes cançons seves les posem per a escoltar poetes que no van estar ben tractats per la història.

En general, no escolto les meves cançons. Bé, les escoltava abans, quan havia de fer un programa determinat i buscava com generar l’ordre i el que musicalment es pogués harmonitzar de manera global. I això dels poetes...Jo no vaig posar música a Machado o a Hernández perquè la gent els conegués, això era labor de les escoles. Jo els vaig posar música perquè musicar a un poeta era una cosa que estava permès i ben vist. I això em va donar tan bons lletristes, ha, ha, ha.

Com se sent en aquest nou temps?

Jo em sento bé. Em sento bé a casa meva. Sóc un home poc sociable, em moc millor a casa o en els àmbits més controlables, senzills. Haig de ser més social, potser. Però la meva professió t’obliga a tenir una actitud més social i, per tant, plena d’això que anomenen compromisos. Hi ha un espai de pèrdua que trobo a faltar: un cap de setmana amb uns amics. Però sóc un home familiar de tota la vida.

Li fa l’efecte que tot el que ocorre ja va ocórrer abans?

Sí, sí. És que per a mi de tot ja fa setanta anys, ha, ha, ha. Jo vaig néixer en una postguerra amb un país dividit. I en aquests moments em trobo amb un país fragmentat, que continua vivint polaritzat i culpabilitzant de tot als altres.

vaig néixer en una postguerra amb un país dividit, i en aquests moments em trobo amb un país fragmentat, que continua vivint polaritzat i culpabilitzant de tot als altres.

En quin moment creu que estem moralment, psicològicament i sociològicament?

Bé, les regles morals per les quals per les quals funcionem, jo crec que no són realment les que desitjàvem, ni les que ens poden ajudar més a solucionar els nostres problemes socials i psicològics. És a dir, que vivim en un món on els diners ho justifica tot. Amb la qual cosa, solucionem una part dels nostres problemes, però mantenim perfectament oberts altres. Psicològicament jo crec que estem absolutament perduts, és a dir, no és un bon moment.

Sempre ens quedarà l’alegria de viure… per a buscar-nos la vida.

Però és que això no li serveix al rebel, ni li serveix al lluitador, ni li serveix al treballador, ni li serveix a ningú. És a dir, no és una cosa que es regali o aparegui per generació espontània. Jo crec que l’alegria de viure implica sentir-te part d’una tribu o sentir-te estimat.

Això, i estar en la seva terra.

El meu país és el lloc on he nascut i la terra que estimo i de la qual em sento part.

El meu país és el lloc on he nascut i la terra que estimo i de la qual em sento part.

Serrat, una de les seves cançons amb més repercussió ha estat Mediterráneo.

És que la imatge de la foto fixa que deixa la cançó del Mediterrani és la de l’amor per l’àmbit on has nascut, crescut i on esperes acabar el trajecte. Però també ara és un lloc on molts migrants troben la mort. És una mar on es prohibeix a organitzacions com Open Arms, per exemple, o se la persegueix. I l’única cosa que estan fent és complir la primera llei de la mar: salvar a tot aquell que està en perill de morir en la mar.

Com ha viatjat aquest noi sense ser tocat per la vanitat i els diners?

Això no és veritat. A veure, la vanitat t’afecta. El meu nivell de vida va passar de ser fill d’una família obrera a poder estudiar. Ja només això et dóna una altra una certa manera de ser, perquè significava poder guanyar una mica més de diners. I els diners donen un confort, un nivell de vida, unes possibilitats, un accés a mil coses. Està bé. L’important és no posar-ho en el cim de tot.

La vanitat t’afecta, el meu nivell de vida va passar de ser fill d’una família obrera a poder estudiar. Ja només això et dóna una altra una certa manera de ser

Que vostè sigui un cantant bilingüe vol dir que és el cantant d’una Espanya plural?

Sí, és veritat.

Ara aquesta Espanya plural tindrà el català, entre altres idiomes, en el Congrés dels Diputats. I la que s’ha armat, no?

L'aldarull que s'està muntant a mi no m'importa. Oposar-se a això és un error més d'aquesta dreta reaccionària i absolutament ignorant, ignorant i amb poc talent. Hi estem donant massa importància. Espanya és plural, és un fet. També m'agradaria dir una cosa: la Constitució és canviable. Totes les constitucions al llarg de la història han anat canviant. No entenc per què s'arma tant d'aldarull quan es proposa canviar-li alguna cosa a la nostra.

Subscriu-te per seguir llegint