«Les escenes dures estan rebaixades, els fets reals van ser pitjors»

Xavier Álvarez Llaberia va ser fa uns dies a Girona presentant «El confident», una novel·la protagonitzada per dos membres dels Mossos d’Esquadra i la guerra pel control del narcotràfic a Barcelona durant els anys 2016 i 2017 

Cada vegada hi ha més mossos que escriuen: tenen poca feina?

(Riallada) Hi ha més periodistes novel·listes, que mossos.

És que també tenim poca feina.

M’agradaria que hi hagués més mossos escriptors, dóna una imatge diferent del cos, més enllà de la feina diària.

M’agradaria que hi hagués més mossos escriptors, dóna una imatge diferent del cos

Barcelona s’està convertint en bona font d’inspiració per a novel·les de crims?

Girona tampoc es queda enrere, eh? Hi vaig estar destinat un any, i Déu n’hi do. És normal que els llocs on hi ha gran concentració de persones, són punts recurrents de delictes. En el cas de Girona, la proximitat amb França també juga.

Es sol inspirar en la realitat? 

És clar. Els escriptors escriuen del que saben o del que els han explicat. Jo escric novel·la policíaca, algun avantatge havia de tenir la meva feina.

El narcotràfic és la gran amenaça actual?

El narcotràfic ha sigut sempre font de problemes, i ara parlo com a criminòleg. És la font del crim organitzat, però a més malmet i deprecia la societat. Ara estem veient que el tràfic de marihuana provoca també tot això. I ens està arribant el fentanil, que serà un problema greu.

El narcotràfic ha sigut sempre font de problemes, i ara ens està arribant el fentanil, que serà un problema greu

És factible erradicar el narcotràfic?

Eliminar-lo és difícil, com tots els delictes. Hem d’aconseguir afeblir-lo.

Si hem de fer cas de la presència en premsa, diria que al costat del narcotràfic hi ha el delicte dels petons.

Vivim en un moment social en què tot es valora. Ara hem ficat la lupa en els delictes sexuals, que són molt importants. I penso que és positiu. És bo que la societat posi a sobre la taula aquestes coses.

Ha de callar part de la realitat, quan escriu? 

Els fets i els personatges estan basats en la realitat, però estic subjecte a una confidencialitat laboral. Aquest límit no el puc traspassar. Tampoc és que importi massa, el que interessa quan escric és el que m’aporta l’experiència. No cal que tot sigui cent per cent real, que esbudelli un cas real. No faig true crime, faig ficció. Jo tinc accés a informacions que altres escriptors no tenen, però no veig necessari utilitzar-les.

Quan escric estic subjecte a una confidencialitat laboral, aquest límit no el puc traspassar

Hi ha escenes dures.

Doncs estan rebaixades, perquè els fets reals van ser pitjors. Si expliqués en un llibre fets reals que he viscut, la gent no s’ho creuria. A banda, seria de mal gust. Tu pots parlar de la violència, d’aquest submón criminal que d’amable no en té res, però acompanyant el lector de manera amable. No cal passar-se. En faig prou que l lector entengui que no és un món de petons i abraçades. Un món que troben els policies, però també els periodistes.

Els periodistes molt pitjor, ja que sovint hem de tractar amb polítics.

Hòstia. És més fàcil la meva feina.

Ha vist gaires morts?

No gaires. Els que m’han tocat.

Què espera un confident, a canvi? 

No és com a les pel·lícules. No existeix allò de «si col·labores, oblidarem el teu delicte». La majoria dels qui aporten informació ho fan per despit, per venjança. O per eliminar un competidor.

Hi ha estereotips que ja no existeixen. El proxeneta que fa de confident, per exemple. O el policia borratxo i putero, ara són vegans o fan triatlons.

M’acaba d’enfonsar un mite.

Hi ha estereotips que ja no existeixen. El proxeneta que fa de confident, per exemple. O el policia borratxo i putero, ara són vegans o fan triatlons.

S’estan perdent els bons costums, a les redaccions tampoc hi ha alcohol.

I als cotxes patrulles ja no es fuma (riu).

Subscriu-te per seguir llegint