«Misión a Marte»: debutar al cinema en família i en un Empordà postapocalíptic

Les ganes d’Amat Vallmajó del Pozo (Verges, 1996) de retratar a la pantalla gran els viatges des del seu Empordà natal fins a Eibar, on viu part de la seva família, han desembocat en el seu primer llargmetratge, una curiosa road movie distòpica, Misión a Marte, que ja ha passat pel Festival de Gijón, on va obtenir la menció especial del jurat, la Setmana de la Crítica de Berlín i el festival de Sant Sebastià. L’òpera prima del cineasta vergelità, que s’ha estrenat en sales de Barcelona, Bilbao o Madrid, arriba aquest divendres (21.30) al cinema de Torroella de Montgrí, una presentació especial, assenyala, perquè «serà a casa».

Format en Comunicació Audiovisual a Barcelona i posteriorment a Sant Sebastià, Amat Vallmajó del Pozo ha convertit el seu projecte final de màster a l’Elias Querejeta Zine Eskola en un delirant film futurista que narra la història de dos germans -interpretats pels seus tiets, Txomin i Gene del Pozo- que parteixen en una missió a Mart. La fràgil salut d’un dels dos i una boira tòxica que apareix misteriosament, però, els fa desviar pel camí per trobar la seva germana Mila, és a dir, la mare del realitzador.

Implicar-los a tots tres per a formar el repartiment de Misión a Marte «ha sigut bastant fàcil, tot i que s’han queixat tota l’estona», bromeja el director, responsable del guió juntament amb Carles Txorres. 

El periple de Txomin i Gene pel nord d’Espanya té un esperit quixotesc, una referència explícita, assenyala Amat Vallmajó del Pozo, perquè «l’avi era el fan número 1 del Quixot i és un llibre molt important per a la família».

«El punt de partida del projecte era la família i mostrar aquesta relació constant que hem tingut amb el País Basc, però les circumstàncies van fer canviar la pel·lícula fins a mostrar també un món hostil i distòpic que té reverberacions amb el món interior dels meus tiets, que són desconfiats i amb un punt conspiranoic, i també amb el context exterior, per la pandèmia», explica el director de Verges.

I és que el rodatge, fet en dos temps, a Hosca, el País Basc i el Baix Empordà, va quedar marcat per la covid. «Era l’octubre del 2020 i rodàvem sols per paratges desèrtics d’Aragó quan ens va aturar la Guàrdia Civil per preguntar què fèiem», recorda.

La segona part de la filmació va transcórrer a Verges, el març del 2021, per mostrar un Empordà «que no és el típic territori de cap de setmana», però sí que representa «l’escenari menys distòpic del film, més tendre per la presència de la mare». En un any en què la mítica processó de Dijous Sant a Verges no va sortir amb normalitat, la confraria va escenificar la famosa Dansa de la Mort perquè aparegués en una de les escenes del film.

Misión a Marte es va rodar en 16 mm en blanc i negre, un format que «a més de tenir un punt màgic i atzarós, t’obliga a centrar-te a rodar el que és imprescindible». El procés de revelatge va ser totalment artesanal, a càrrec del mateix Vallmajó del Pozo i del director de fotografia: «n’apreníem sobre la marxa, té un punt molt romàntic i alhora arriscat, perquè se’ns va fer malbé una llauna i vam perdre part del material».

Recorregut internacional

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Gijón i l’obtenció d’una menció especial del jurat li ha obert les portes a molts altres certàmens internacionals, com ara una secció paral·lela de la Berlinale, Sant Sebastià i cites de Lisboa, Mèxic i Israel. «Ha sigut un inici molt espectacular i inesperat», admet.

Amat Vallmajó del Pozo ja està escrivint el seu nou projecte, aquesta vegada sobre l’habitatge a Barcelona, «un tema molt cardat», que vol abordar amb «esperit gamberro però també de denúncia». 

Tornarà a comptar amb actors no professionals, combinats amb altres de professionals, i hi tindran presència un altre cop els seus tiets, amb un record especial per Gene, que va morir la setmana passada.

Subscriu-te per seguir llegint