Afloren tres cases «espectaculars» al poblat de Santa Creu de Rodes

Qualsevol visitant que s’atansi aquests dies al monestir de Sant Pere de Rodes quedarà sorprès en contemplar com una gran part del poblat de Santa Creu de Rodes ha emergit de sota la runa. Són concretament tres cases «espectaculars», de grans dimensions, amb planta baixa i pis, estructura arquitectònica complexa i de construcció més tardana que les del voltant del nucli original, l’església de Santa Helena, que daten de la segona meitat dels segles XII i XIII amb evolució constructiva al XIV. Les noves cases, una mena de raval baixmedieval possiblement resultat d’un creixement urbanístic extern al recinte clos, s’han descobert durant l’última campanya arqueològica, duta a terme aquest setembre i impulsada per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, uns treballs que continuen la línia de descoberta del jaciment aquests darrers cinc anys amb l’objectiu «de consolidar i ordenar el monument per fer-lo accessible i visitable».

La campanya s’ha centrat en la part sud, la que contempla el monestir, just a la zona d’accés al jaciment. L’any passat ja va aflorar la primera d’aquestes cases «amb característiques força diferents de les que hi ha dins el recinte estricte de la plaça del poble que són més irregulars», assenyala l’arqueòloga Anna Maria Puig, directora de la campanya qui explica que les tres d’ara «estan molt ben alineades, unes al costat de les altres, amb dos nivells perfectament ordenats, i uns elements comuns particulars que les defineixen i les fan bastant singulars, donant-los una qualitat estètica».

Els elements comuns són, per exemple, armaris de fornícules, «constructivament molt interessants», dels que desconeixen si servien per guardar coses i que no s’havien vist en les primeres cases. Tot i això, i a l’espera d’ampliar la investigació, Puig és del parer que, segurament, podrien haver acollit algun establiment diferent del que hi havia al voltant de la plaça.

Planejament urbanístic premeditat

 La historiadora Sònia Masmartí detalla que les tres cases, que es van aixecar seguides, es devien construir al mateix temps i compartint mestre d’obres. També evidencien «un plantejament urbanístic premeditat», afegeix Puig qui reconeix que cal acabar de definir quin tipus d’ocupació hi havia en aquest sector, però remarca com les tres cases estan adaptades al desnivell del terreny natural amb un pas d’un nivell a un altre inèdit al jaciment. Com a particularitat, disposen d’escales interiors per accedir als horts que tenien adjacents. A més, una d’elles «havia anat tota coberta amb una volta de pedra amb la qual van substituir el sostre interior de bigues».

En aquest procés per entendre millor aquesta ocupació, ha jugat un paper molt important la informació que atresora el Capbreu de la celleria del monestir de Sant Pere de Rodes (1420) descobert fa més d’una dècada per Arnald Plujà i que Sònia Masmartí coneix al detall. Ella explica que aquell any, dos dels habitatges descobertes eren propietat de Margarida Matalí. Abans, però, hi havia hagut altres propietaris. La tercera casa pertanyia a un dels clergues de l’església. Masmartí especifica que cal tenir present que «podien ser propietaris, però no viure-hi». Tampoc està clar, encara, quina activitat tenien els baixos amb accés al carrer d’entrada al poble.

Un lloc únic

Tant Anna Maria Puig com Sònia Masmartí comparteixen l’emoció de tot el que s’està vivint a Sant Pere de Rodes, de com «el monestir és cada vegada més a prop de Santa Helena i com ara s’entén tot molt més bé». La historiadora diu que ja esperaven que en aquesta campanya afloressin dues cases, però «no tan grans i variades, tan ben ordenades» que no tenen símil a la resta del poblat. Puig explica que en aquesta zona sud els treballs ja estan quasi conclosos i que, allò que resta a fer en un futur és tota la banda nord, fora portal, on també s’observen edificacions. També cercar el camí original d’accés al monestir o el sistema de proveïment d’aigua «per donar valor al perímetre». Masmartí reconeix que totes les campanyes han ajudat a delimitar molt bé el poble i «a consolidar aquesta visió del conjunt monumental, l’evidència que aquesta muntanya és un lloc únic on s’han conservat aquests tres elements de la societat feudal -monestir, castell i poble-, que són visitables i entenedors per a tothom». Puig remarca que «no hi ha jaciments amb aquests volums, amb aquestes alçades de murs, alguns de més de dos metres». A més, tot s’aprofita perquè la gran quantitat de runa generada, tota ella es conserva i una part es reaprofita en la restauració i consolidació de les parets del jaciment mentre que la resta l’utilitza el parc natural del Cap de Creus per refer masos o parets de pedra seca. L’objectiu de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural és engegar, l’any vinent, un projecte d’adequació de la visita, integrant-la en el conjunt monumental. L’últim pas serà la museïtzació d’aquest jaciment «tan agraït», com el descriuen les dues expertes.