«Ava Gardner era una dona indomable»

L’escriptor i periodista Jordi Solé (Sabadell, 1966) publica L’any que vaig estimar Ava Gardner, novel·la guanyadora del 56è Premi Prudenci Bertrana, el guardó dels premis literaris de Girona. El llibre, ple de vivències de la filmació de Pandora y el holandés errante, amb personatges com Ava Gardner, Mario Cabré o Frank Sinatra, compta amb l’escenari incomparable de la Costa Brava dels anys cinquanta. 

Va passar per molts festes l’Ava Gardner durant la seva estada a Tossa de Mar?

Unes quantes!

Està documentat?

Documentat no ho està, però se sap que pràcticament cada nit sortia, no només a Tossa de Mar. L’anava a buscar el Mario Cabré i se l’emportava de festa. 

Segons asseguraven els periodistes d’aquella època, tenia molts amors.

Ella tenia fama d’haver tingut moltes relacions. Ja s’havia divorciat dues vegades quan va arribar a Girona. Segons els periodistes de l’època estava boja pel Mario Cabré i hi havia com un clam popular perquè es casessin.

La Gardner deia que aquesta pel·lícula li havia canviat la vida. Per què? 

Perquè li va permetre veure el món que hi havia fora de les fronteres dels Estats Units, que li agradava més que el de casa.

Com neix la idea d’escriure sobre aquest rodatge específic?

Visito Tossa amb uns amics, veig l’estàtua de la Gardner que hi al mirador i repasso una bona quantitat de fotos amb al·lusions a la seva estada al poble. I em dic, sí que aquesta senyora va ser aquí breument, fa més de setanta anys, i encara està tan present, hi ha una història potent per a explicar.

Com era Tossa de Mar en aquells temps?

Era un poble on la gent vivia principalment de la pesca i el cultiu de la terra i a l’estiu estaven acostumats a rebre turisme de l’interior. Tot això canviarà totalment després de l’equip de rodatge de la pel·lícula. Serà el punt de partida de la Costa Brava.

Com va ser el rodatge? Hi ha molta llegenda sobre això.

Va ser un rodatge tranquil fins que va arribar Frank Sinatra. Quan va venir, només va estar cinc dies, ho va alterar tot. Ell era un paio molt temperamental i hi havia por sobre què passaria si es trobava amb el Mario Cabré. Però el famós xoc entre els dos mascles alfa no es va produir mai.

Gardner era l’animal més bell del món o una dona indomable? 

La famosa frase s’encunya després del seu pas per la Costa Brava. Probablement, tenia de les dues coses, però jo em quedo amb la idea que Ava Gardner era una dona indomable.

Divorciada, li agrada la festa, els homes... quin va ser el seu efecte en una Catalunya que vivia regida per les estristes lleis de la dictadura franquista?

Abans d’arribar aquí, ja circulaven rumors que asseguraven que era una dona molt promiscua. Un cop va aterrar a Tossa, va fer correr rius de tinta.

Amb catorze anys, com que té el seu personatge, trobar-se amb una actriu de Hollywood és irresistible per a ell.

Intento imaginar que hagués sentit jo. Jo amb catorze anys estava enamorat de Brooke Shields. La idea de trobar-te amb el teu ídol, i que et tracti com un amic, deu marcar-te per a tota la vida.

Per què la gent ha quedat tan enamorada d’aquest personatge?

Per la personalitat que tenia l’Ava. Comprava a les botigues del poble, a la nit anava als bars i tots la veien com una persona simpàtica i propera.

Subscriu-te per seguir llegint