El jaciment romà dels Padrets de Blanes data d'entre els anys 70 i 80 aC

La campanya d'excavacions del jaciment romà dels Padrets de Blanes ha permès datar l'inici de la població entre els anys 70 i 80 aC, uns vint anys abans del que se sabia fins ara. L'arqueòleg Joan Llinàs ha descartat que fos un poblat iber, tot i que sí que ha apuntat que possiblement els habitants fossin ibers reconvertits en romans. Posteriorment van arribar els romans i van desenvolupar el projecte de ciutat que encara es conserva, amb una trama urbana molt ordenada (carrers rectes i illes de cases quadrades o rectangulars). Per altra banda, l'Ajuntament de Blanes ha anunciat que a principis d'any començarà les obres per convertir el jaciment en un espai visitable i la previsió és obrir-lo al públic a la primavera del 2024.

Aquesta setmana finalitza la segona campanya d'excavacions del jaciment romà dels Padrets de Blanes. En aquesta ocasió, l'arqueòleg i director de les excavacions Joan Llinàs ha detallat que s'ha ampliat "la superfície coneguda" del jaciment. Això ha permès descobrir noves estructures que confirmen la fundació del jaciment dues dècades abans del que se sabia fins ara. Amb la nova campanya es fixa que la fundació d'aquesta població romana hauria estat entre els anys 80 i 70 aC.

Es tracta d'una primera fase de la població en què la gent començar a instal·lar-s'hi a viure, tot i que encara no tenia la urbanització tan marcada com va tenir anys després, Llinàs ha detallat que podrien ser ibers que s'estaven reconvertint a romans. Anys després, van arribar els romans "amb un projecte sota el braç" de construir una ciutat amb el model típic romà. Es tracta de carrers rectes i entrecreuats formant una quadricula on les illes de cases eren quadrades i rectangulars.

Aquest no és un projecte únic que passés a Blanes, sinó que és una situació que es va repetir arreu per una ordre de Roma d'estructurar i urbanitzar les poblacions. Ara, els arqueòlegs començaran a documentar totes les troballes que han aparegut en aquests mesos.

En aquesta campanya s'ha remarcat el caràcter comercial que tenia el jaciment. L'any passat es van trobar diverses 'tabernae', que eren espais comercials de les ciutats romanes. Llinàs apunta que tot apunta que aquest fragment de ciutat no era "un espai residencial". Per aquest motiu, les cases que s'han trobat fins ara són senzilles. En el jaciment no hi ha mosaics, ni termes romanes. L'arqueòleg ha recordat que "no tothom era ric" i per això no s'han trobat restes de domus, que són les clàssiques cases romanes amb diverses habitacions i patis interiors.

Museïtzació de l'espai

Aprofitant les últimes troballes del jaciment, l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, ha anunciat aquest dimecres que a partir del gener del 2024 començarà la museïtzació de l'espai per obrir-lo al públic. La intenció és que a partir de la primavera la gent pugui passejar-hi i veure el passat romà de la ciutat blanenca. Es farà un itinerari que comptarà amb panells informatius i els visitants podran veure-hi com els excavadors treballen mentre duri la campanya. A més, es reconstruirà part de la ciutat que ha sortit a la llum per tal que la gent pugui veure l'aspecte que tenien els edificis.

Aquest projecte anirà acompanyat del centre d'interpretació, que estarà al centre del municipi. En aquest espai el públic podrà conèixer més en profunditat els orígens del municipi i veure-hi també algunes de les peces que s'han trobat en el jaciment dels Padrets. Un centre d'interpretació que anirà afegint les peces que es vagin trobant als Padrets a mesura que avancin les excavacions. L'arxiver municipal de Blanes, Toni Reyes, ha assegurat que encara "queda la meitat" del jaciment per descobrir i creu que això "obre moltes possibilitats" sobre els orígens de Blanes i la importància de la ciutat romana.

La intenció del consistori és repetir les campanyes d'excavacions al llarg dels anys fins tenir tota l'extensió al descobert i estudiar-ne totes les restes.