La Ludwig Band: «Ens ha sortit un disc més autoreferencial i urbanita»

«El primer disc el fas sense presses ni pressions, i a partir de llavors l’encanteri desapareix», bromeja Quim Carandell, cantant i lletrista de La Ludwig Band. La formació empordanesa publica aquest divendres el seu tercer disc en tres anys, Gràcies per venir, un àlbum que ha generat unes expectatives molt altes entre els seus seguidors i la crítica musical, després de l’èxit de Al límit de la tonalitat i La mateixa sort, i que presenten dissabte a l’Auditori de Girona.

El nou treball dels d’Espolla arriba després d’una gira amb un centenar de concerts l’any passat que, assegura Quim Carandell, els ha servit de molt: «va ser intensíssim, una prova de foc per aprendre l’ofici de debò. Quan entres a l’estudi ja no hi vas igual», afirma l’intèrpret, convençut que han après a ser «músics professionals i això es nota als concerts, que són la zona de confort, però també a l’estudi, que és una feina més solitària».

«Ara estem en aquest moment tan complicat que la música és el nostre ofici central i li dediquem la majoria d’hores i esforços, és la nostra font d’ingressos principal, però no exclusiva», diu, en un punt en què el sextet està aprenent «a les valentes» que l’ofici de músic no és només fer música, immersos com estan en una atapeïda agenda promocional.

Presenten un disc que els ha sortit «més autoreferencial i urbanita que els altress»: «es nota que hem marxat de l’Empordà a la ciutat».  «En els temes som poc originals, però ja està bé: la feina, l’amor, l’amistat», continua, sempre amb les cançons narratives marca de la casa. 

«No sortim d’aquí, hi ha una evolució en el marc i alguns personatges, però sempre hi ha la necessitat d’explicar una història amb una introducció, un nus i un desenllaç», explica sobre els onze temes que conformen l’àlbum, més pensat com «una col·lecció de cançons que funcionin per si soles que no com un tot amb coherència com a conjunt».

«Cada cançó està pensada per si mateixa, per això ens ha sortit un disc variadet encara que alguns dels avançaments del disc, com ara Manela, no vull currar per vostè o Contraban, tirin més al rock, assegura el músic. 

En aquest sentit, detalla que els han sortit alguns «homenatges» a Bruce Springsteen i la E Street Band, que els van fer que, en un principi, es referissin entre ells a l’àlbum com El disc del Bruce. «Sempre els hem admirat pel poder i carisma que demostren als concerts, una cosa molt viva, tan rockera, que deixa en molt bona posició l’ofici de músic, però de veritat que era més de broma que una cosa seriosa», es justifica Carandell.

El títol definitiu l’han pres d’un vers d’una cançó, Gràcies per venir, un agraïment que la banda de l’Alt Empordà adreça «a tothom que s’hi senti interpel·lat i s’ho vulgui fer seu».

Expectatives altes

Preguntat per la cançó que tanca el disc, El gronxador, que es podria llegir com la premonició del final de l’èxit del grup -«quan estàs a dalt de tot, t’enfonses en un mar que no té fons ni horitzó»-, Carandell assegura que «la intenció no era parlar dels alt-i-baixos de la fama», sinó «fer-la més transversal: quan tot va bé, tot se’n pot anar en orris».

Respecte a l’expectació generada amb el nou treball de La Ludwig Band -el hype, que se’n diu ara-, el cantant reconeix que perceben «molta il·lusió i interès» i que això els juga a favor, perquè al final, «els únics responsables de les expectatives que ens posem som nosaltres i, en el cas de La Ludwig, mai són molt altes».

«Veníem d’una gira molt llarga, d’una obra de teatre i sentíem la pressió del cronòmetre a l’estudi, on hem treballat més que mai, però la bona rebuda dels primers avançaments i els primers tastets en directe de l’estiu ens ha deixat tranquils», continua.

Després d’un preescalfament amb alguns concerts en els darrers mesos a l’(a)phònica, el Grec o el Mercat de la Música Viva de Vic, ara encaren un inici de gira que, després de Girona els portarà a Reus, Mataró o Lleida.

La Ludwig Band: «En aquests dos anys hem après l’ofici»

Hi desgranaran un disc que han volgut enregistrar com el tocaran en directe: «en general hem intentat fer un disc més auster, pel poc temps que teníem per fer-lo i perquè, fent autocrítica, a La mateixa sort ens havíem passat d’enrevessats i de voler demostrar moltes coses. Ara hem fet un disc tocant amb els pocs instruments que caben en un escenari».

El concert de dissabte a l’Auditori de Girona, que serà la presentació oficial del disc, se’l prenen «com una cosa important», però, i tiraran la casa per la finestra sumant una trompeta i un trombó a la formació original per fer «el mateix de sempre», alternant les cançons noves amb les antigues. «Al final ens encarinyem tant de les cançons que hem de saber combinar les ganes de fer el que sabem amb les novetats, però cada cop ens surten concerts més llargs!», diu.

Coeditat pel segell de Manel

Gràcies per venir és una coedició del seu segell habitual, The Indian Runners, i la discogràfica de Manel, Ceràmiques Guzmán, que fins ara no havia editat res que no fos del quartet.

«D’ells hem après a relativitzar la importància dels recursos, tenen un coneixement de l’ofici i del mercat que nosaltres som massa jovenets per tenir», apunta Carandell, agrait pel «suport logístic sense intervenció en la part artística» que han rebut dels Manel, un grup de qui alguns els veuen el relleu natural.

«Comprenc les etiquetes, però no les comparteixo, hi ha un gust i un tracte per les lletres que ens connecta amb Manel, però el grup i la música que fem no», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint