Mor a Girona l'artista d'art conceptual Àngel Jové als 83 anys

L'artista multidisciplinari Àngel Jové, que va reivindicar a Catalunya l'art pobre i conceptual, entre d'altres tendències, i va ser així mateix dissenyador, poeta i actor en diverses pel·lícules de Bigas Lluna, va morir ahir a Girona als 83 anys, han confirmat a Efe fonts de la família.

Jové, que fa uns dies va patir un ictus pel qual va ser hospitalitzat, s'havia apartat fa temps de la vida pública, encara que seguia treballant al seu domicili gironí.

Àngel Jové va néixer el 1940 a Lleida, ciutat on en 1964 va formar el grup Cogul, reivindicador primer de l'informalisme i després de l'art pop, i amb una base d'estudis d'arquitectura es va posar a experimentar entre totes dues disciplines.

Les seves primeres obres artístiques es van centrar en l'ús de materials quotidians i poc convencionals i en la reflexió sobre com generaven formes i espais.

A mitjans dels anys seixanta, Jové va introduir a Catalunya l'art pobre, una època en la qual va participar també en molts dels esdeveniments pioners de l'art conceptual al país.

D'aquesta manera va passar a ser un artista fonamental en el moviment de l'art conceptual català, sostenint que el concepte d'una obra és la part essencial d'aquesta.

En aquest sentit, va participar en gran part de les primeres mostres d'art conceptual a Catalunya: a la Sala Gaspar de Barcelona (1966); el Jardí del Maduixer de Barcelona (1968-1969), amb Sílvia Gubern, Jordi Galí i Antoni Llena; la Petite Galerie de Lleida (1968 i 1970); el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona (1969 i 1970) i la Sala Vinçon de Barcelona (1975).

Va fer així mateix incursions en l'art contestatari, nascut com a reacció davant la creixent comercialització de l'art i que utilitzava la impressió fotogràfica sobre teles, fotomontajes i 'environments'.

En la dècada dels anys setanta, Àngel Jové va indagar en altres disciplines artístiques, com la fotografia, i al llarg de la seva trajectòria va transitar també per la poesia, el cinema, les instal·lacions i el disseny.

Així, a principis de la dècada va publicar una sèrie de poemaris, "Verb Ser" (Lumen, 1970) i el "Tractat dels Ordres Arquitectònics" (Tusquets, 1971), on agrupava una sèrie de poemes visuals sobre l'existencialisme.

Després va entrar en el món del cinema, i va ser actor protagonista en pel·lícules com "Bilbao" (1978), "Caniche" (1979) i "Angoixa" (1986), totes elles de Bigas Lluna, o "Pasión Lejana" (1986), de Jesús Garay.

Durant aquesta mateixa època, va exercir així mateix com a guionista i director artístic en TVE i TV3, alhora que treballava com a dissenyador gràfic i il·lustrador per a diversos clients particulars.

Va entrar al món del disseny de la mà de Santiago Roqueta quan se'ls va encarregar el disseny de l'interior de la Sala Zeleste de Barcelona.

D'aquest projecte, van néixer els llums de sobretaula Babel i Zeleste, fetes d'alabastre, un material poc apreciat que van reivindicar per les seves possibilitats expressives.

Durant la seva trajectòria artística, Jove va realitzar nombroses exposicions, principalment a Lleida i Barcelona, però també va exposar la seva obra a ciutats com Ottawa, Johannesburg o Berlín.