Miquel Riera novel·la els tripijocs urbanístics a l’Empordà de finals dels 70

Les aberracions que s’han fet -i es fan- a la Costa Brava, abocant tones de formigó a primera línia de mar per encabir-hi hotels i apartaments és una de les preocupacions del periodista Miquel Riera (Torroella de Montgrí, 1960). Riera, que coneix molt bé el territori després de tota una vida dedicada a la premsa, ja va abordar les barbaritats de la febre urbanística al litoral a l’exposició fotogràfica Costa esbravada, que s’ha vist a Girona, Figueres i Palamós i a partir del 28, també a l’Escala. Ara s’estrena en la literatura amb L’ombra dels ocellots, una novel·la ambientada a finals dels setanta, en aquells anys en què els llimbs polítics als municipis van permetre tota mena de tripijocs per edificar.

«Costa Esbravada», la cara menys amable del litoral gironí

Publicada per La Campana, la novel·la ens situa l’any 1978 en un poble fictici de l’Empordà, Vilavella, amb un alcalde, Nandu Sureda, que aspira a aprofitar les darreres fuetades del règim per especular amb el totxo. Sureda, un franquista reconvertit en demòcrata i inspirat en diversos batlles gironins de l’època, mou tots els fils que té a l’abast per construir una gran urbanització que destruirà una zona d’aiguamolls, mentre un jove idealista i uns partits més interessats en les imminents primeres eleccions municipals que no pas en la lluita ecologista s’hi oposen.

Riera, lligat durant dècades al Grup El Punt, confessa que mai s’hauria pensat que escriuria ficció. Un cop jubilat, debuta amb aquesta novel·la que, «per sorpresa», ha acabat arribant a les llibreries.

«Sempre acabes escrivint del que coneixes bé», explica l’autor torroellenc, que no ha volgut ambientar la novel·la al seu poble «per pudor» i perquè «la situació política era molt diferent», tot i que el mateix topònim de Vilavella ja hi fa referència. «És inevitable pensar en Torroella, però podria ser qualsevol lloc de Catalunya amb un poble d’interior i de pagès que té a la vora un nucli de pescadors», diu l’autor, que ha partit d’aquesta idea per a oferir una mirada «diferent» de la transició i de les primeres eleccions municipals, una etapa que va viure com a corresponsal de El Mundo Diario amb disset anys.

«Des que mor Franco fins a les primeres municipals passen quatre anys en què els ajuntaments estan en terra de ningú i els partits polítics comencen a moure’s per controlar les institucions més pròximes als ciutadans. Al llibre passa en una zona en clara expansió, per això tothom té pressa pels seus interessos», continua.

Aquest retrat de l’Empordà de finals del 70 s’explica des de la sensibilitat ecologista, que sempre l’ha interessat: «el dia que vam aturar els camions a Port Llevant jo hi era com a corresponsal, però també com a ecologista», explica Riera, que ha inclòs en el llibre un esment a la primera gran protesta ambientalista a les comarques gironines, el 1976 a Torroella, per una gran mortaldat de peixos al Ter. «Va ser un miratge, començava a haver-hi consciència per la preservació del paisatge, però el moviment no estava ben organitzat», continua.

«La gent venia de molta misèria i no entenia les manifestacions ecologistes, va ser un petit miracle el que va passar als aiguamolls... ens haguéssim pogut trobar un golf de Roses totalment urbanitzat», recorda el periodista, que planteja la novel·la com una denúncia: «és cert que hi ha hagut quaranta anys per canviar els plans generals, però alguns planejaments que es van perpetuar marquen les polítiques actuals».

L’ombra dels ocellots es presenta demà a les 7 a la Casa de Cultura de Girona i a Torroella de Montgrí el 4 de novembre al Museu de la Mediterrània.

Subscriu-te per seguir llegint