La impressió que una crucifixió, l’únic dibuix que va fer Sant Joan de la Creu, va causar en Salvador Dalí és l’origen d’una de les seves obres magnes, El Crist. En somnis, se li va aparèixer un Crist en la mateixa posició inclinada, però abocat sobre el paisatge de Portlligat, mentre unes veus li deien «Dalí, l’has de pintar», segons explicava ell mateix el 1952, en una carta publicada a la premsa d’Escòcia, on la compra de l’obra per 8.200 lliures esterlines, tota una fortuna, havia aixecat polseguera. Setanta-un anys després de la darrera vegada que es va exposar a Catalunya, l’emblemàtic oli ha tornat a l’Empordà, on va ser pintat el 1951, per a la mostra més important del gairebé mig segle d’història del Teatre-Museu Dalí de Figueres: Dalí. El Crist de Portlligat. 

«N’hem fet de molt bones, però com aquesta, cap», reconeix el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, que vol que el projecte suposi l’«arrencada» d’un nou gir de la institució per posar el focus en la cultura després d’uns anys més centrada a superar el sotrac econòmic de la covid. Tot i que admet que la mostra ha causat una gran expectació, però, subratlla que «no és una operació de màrqueting», sinó l’oportunitat d’oferir al públic una obra «única».

«El Crist de Sant Joan de la Creu», exposat en la «capella de la contemplació» del Museu Dalí. Pere Duran / Nord Media

La revisió daliniana del motiu clàssic de la crucifixió cristiana, pintada a la casa de Portlligat, va ser comprada el 1952 per Tom Honeyman, l’aleshores director dels museus de Glasgow, i és encara ara una de les peces estrella de la col·lecció d’art de la ciutat escocesa, que l’exposa al museu Kelvingrove.  

La peça, de dos metres d’altura, només s’havia vist en dues ocasions a l’Estat: el 1951 a Madrid i el 52 a Barcelona, en la primera Biennal Hispanoamericana d’Art, el primer gran esdeveniment artístic del franquisme, una mostra col·lectiva en què el figuerenc va presentar diverses obres destacades, com Leda atòmica o aquest Crist que alguns consideraven poc religiós, perquè no té corona d’espines, ni claus ni ferida al costat, cap dels «atributs anecdòtics» de la crucifixió, segons el pintor, perquè en un segon somni se li va presentar de nou, «sense res més que la bellesa metafísica del Crist Déu».

El Crist de Sant Joan de la Creu s’ha exhibit arreu del món, en indrets com Londres, París, Nova York o el Dalí Museum de Florida, però des de l’any 1965 es presta en comptadíssimes ocasions i mai havia tornat a casa. Fins al 30 d’abril, s’exposa a la Torre Galatea del Teatre-Museu, en un sonat retorn provisional previst inicialment pel 2020 i frenat, com moltes coses, per la pandèmia. L’aturada, però, assenyala Mercader, no ha sigut en va, perquè ha permès aprofundir en una exhaustiva recerca sobre la peça que ha aportat molta informació nova. 

Alguns dels esbossos preparatius, projectats a la mostra. Pere Duran / Nord Media

El procés creatiu

L’última residència de Dalí abans de morir acull una mostra que dissecciona el rerefons creatiu del pintor a partir d’un quadre icònic, que mostra Jesús amb una perspectiva zenital, evitant la imatgeria de la Passió i mirant a terra, sense ensenyar el rostre, levitant sobre la badia de Portlligat, on feinegen un grapat de pescadors. S’exposa emmarcat per un cortinatge de vellut granat, evocant la proposta expositiva que el mateix Dalí va idear l’any 1952 i emulant una «capella per a la contemplació», explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.

A més de la peça principal, a l’exposició s’hi inclouen els dibuixos preparatoris i material d’arxiu inèdit per mostrar un sistema de treball «complex i a vegades lent». «Les pintures de Dalí són molt meditades», diu Aguer sobre una obra que tenia al cap des dels anys 40.

Hi destaca un quadern amb esbossos datats entre 1948 i 1958 propietat de Pere Vehí que la Fundació no havia pogut estudiar fins ara i fotografies mai mostrades que va usar Dalí per pintar. Gràcies a aquestes imatges, s’ha descobert que el pintor no va fer servir un model per a la figura humana, com es pensava, sinó dos: Russ Saunders, un gimnasta i doble d’acció de pel·lícules de Hollywood i una altra persona que encara no s’ha pogut identificar.

La proposta del museu també posa l’accent en la importància del cap de Creus com a escenari i com a espai de treball. «Podia conceptualitzar les obres a qualsevol lloc del món, però les executava a Portlligat, és el paisatge que el defineix», assevera Aguer.

A més de la pintura protagonista, una altra obra clau de l’artista complementa la mostra i la fa «única»: La cistella de pa, que deixa el seu lloc d’honor a la Sala del Tresor per a rebre el visitant i fer evidents els punts en comú amb El Crist, com el realisme fotogràfic i l’ús de la llum per intensificar la percepció mística. El diàleg entre les dues imatges «no es podrà veure enlloc més, Figueres és el seu lloc», remarca la responsable del museu.

«Salvador» de la pintura moderna

«El Crist una obra amb què Dalí es reivindica com a salvador de la pintura moderna, que demostra que creia en la pintura», declara Montse Aguer.

Amb pintors com Goya, Zurbarán i, sobretot Velázquez com a referents, El Crist de Sant Joan de la Creu encamina el geni surrealista cap al període místic nuclear, un temps en què la situació històrica de mitjan segle XX marca l’interès de Dalí per la ciència i, al mateix temps, s’acosta a icones religioses atret pels poetes místics espanyols i els grans mestres del Renaixement italià.

Amb motiu de la mostra, s’ha editat un llibre de la mà de l’editorial Planeta: Per què, Dalí?, amb textos d'Aguer, el pintor Antonio López i l'escriptor Javier Sierra, que substitueix el catàleg convencional. «M’atreviria a dir que, a partir d’ara, qui vulgui investigar sobre l’obra, necessitarà el llibre», remarca Aguer.