Édouard Louis explora les seves contradiccions més íntimes a ‘Qui a tué mon père’, dirigit per Thomas Ostermeier

El monòleg es podrà veure el 28 i 29 d’octubre al Canal de Salt en el marc del Temporada Alta

L'escriptor Édouard Louis a la llibreria LAIE de Barcelona.

L'escriptor Édouard Louis a la llibreria LAIE de Barcelona. / Eli Don

L'escriptor Édouard Louis presentarà aquest cap de setmana el seu monòleg 'Qui a tué mon père' (Qui va matar el meu pare) en el marc del festival Temporada Alta. En aquesta proposta - dirigida per Thomas Ostermeier – Louis explora les seves contradiccions més íntimes, interpretant-se per primera vegada a si mateix a dalt de l'escenari. Segons explica, es tracta d'un muntatge "estimulant" que es va fer en tan sols una setmana i que busca posar l'accent en un vessant més "polític i compromès". D'altra banda, admet que la seva relació amb el teatre és "molt forta", ja que li ha permès alliberar-se "del passat i la infància". El monòleg es podrà veure el 28 i el 29 d'octubre al Canal de Salt.

Louis va sacsejar la literatura i la consciència francesa en relatar l’assetjament i l’aïllament que va patir com a nen homosexual en un poble industrial de la França profunda. La pobresa, el racisme i l’alcoholisme amb el qual es va haver d’enfrontar durant la seva infantesa - prevalent en la seva classe social - són temes habituals en la seva obra.

El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica ‘Adéu a l’Eddy Bellegueule’. Dos anys després va treure la seva segona novel·la, ‘Història de la violència’, que el va convertir en un fenomen cultural al seu país. El 2018 va publicar el seu tercer llibre ‘Qui va matar el meu pare’, considerat una mena de manifest contra la injustícia i la criminalització de la pobresa impulsada per les elits.

Ostermeier ja va portar fa sis anys la segona novel·la de Louis al mateix festival, però enguany fa un pas més i puja a l’escenari al mateix autor perquè posi veu a les seves paraules a través d’un monòleg que incorpora diferents tipus d’escenes. Un retrat que es mou entre la ràbia i la tendresa i que no va fer dubtar gens l’escriptor quan el director li va posar la proposta sobre la taula. Tot plegat amb una certa “por” perquè en la proposta canta, balla i, fins i tot, es disfressa.

“Havia anat als assajos per veure com funcionava l’obra anterior i, per això, li tenia confiança”, sosté. En aquest sentit, admet que “de seguida” va acceptar ser-ne el protagonista i que va ser d’allò més “senzill” treballar plegats. Pel que fa a la seva relació amb el teatre, assenyala que n’havia fet a l’institut, i que li va permetre alliberar-se d’una família que el rebutjava “pel fet de ser homosexual”, una situació que es va repetir a l’escola, on recorda que “no tenia amics”.

“Intentava ser masculí, així que en realitat era com si sempre estigués representant un paper”, ha afirmat. Mogut per aquest “deute” amb el teatre es va embarcar en la producció de Ostermeier basada però, en el text del seu darrer llibre. “Per mi escriure no és un acte terapèutic i crec que la meva vida és més difícil des de que escric. No és personal, és un acte polític a través del qual escric sobre la violència de classes, l’homofòbia o la dominació masculina”, relata.

Portar les idees a un escenari considera que li permet “anar més enllà”, perquè el teatre és més “directe” que la literatura, ja que hi ha una confrontació amb el públic. Finalment, Louis ha parlat de la relació amb el seu pare que va canviar “significativament” un cop publicats els llibres. “A casa no havien tolerat la meva sexualitat i sense que ens baralléssim ni res me’n vaig allunyar”, recorda, “després del segon llibre em va trucat el meu pare plorant i dient que estava molt orgullós de mi”.

Anys després, quan va tornar a obrir la porta de casa els seus pares, es va trobar un home completament “destruït”, tot i que no tenia cap malaltia. “Havia quedat destruït pel lloc, vaig reflexionar sobre els ajuts socials als pobres, a França i arreu del món, i vaig pensar: Què ha passat aquí? Qui l’ha matat?’, ha conclòs.

L’espectacle està coproduït per la Schaubühne i el Théatre de la Ville, i es veurà per primera vegada a Catalunya. Així doncs, estarà en francès amb sobretítols en català. La primera sessió serà aquest dissabte 28 d’octubre i la següent l’endemà, el 29 d’octubre al Canal de Salt en el marc del festival Temporada Alta.