«Hem fet una novel·la amb format d’intriga amb pretensió de Best Seller»

Un dels dos autors de Jo he robat el manuscrit Voynich, Salvador Casas, ha descrit la novel·la guardonada amb el Premi Empordà d’aquest any com una obra «amb un format d’intriga amb pretensió de Best Seller».

Casas, que signa amb Josep Torrent, acaba de veure publicat el llibre, que narra la desaparició fictícia d'un manuscrit real, el Voynich, que es conserva a la biblioteca Beinecke de la universitat nord-americana de Yale.

El misteri que planeja sobre aquest text és veritable, una successió de caràcters del segle XV en un idioma no identificat que s'acompanya de dibuixos de plantes desconegudes, signes zodiacals i productes que es relacionen amb l'alquímia.

En una entrevista Casas explica que «el voinyxòleg és Josep Torrent», el que va ser cap de la Policia Local d’Olot i guanyador de diferents premis com a escriptor, que li va proposar la idea de treballar conjuntament en una novel·la que girés sobre aquest manuscrit.

Per a Casas, el Voynich és «el protagonista passiu» de la novel·la, que han envoltat d’«un argumentari creïble i dotat de l’estil dels Best Seller», una condició de supervendes que sap complicada, però a la qual donaria la benvinguda.

Aquest autor es complementa amb algú com Torrent, «que sap molt bé com funcionen els sistemes policial i judicial», mentre que la seva aportació té més a veure amb el desenvolupament de personatges i la part «més negra» del llibre.

Per respondre a aquest format buscat, tots dos han ideat una novel·la de 402 pàgines que és «llarga, però de molt bon llegir» i la virtut de la qual és que «el lector mai no es perd», i per això descriuen abans de cada capítol el moment exacte en què es produeix l'acció. També recorren a paisatges molt diversos que van de Nova Zelanda a les Filipines i inclouen la Vall d'Aosta i Sicília a Itàlia i Girona i l'Empordà a Catalunya, a més del sud de França.

Casas es declara «molt agraït a l'Empordà» pel premi, que compta amb una retribució «important» de 7.000 euros, obtinguda malgrat tractar-se segons la seva opinió de «dos autors no mediàtics».

Alguns dels personatges que apareixen a la novel·la són reals, com el d'una llibreria que existeix a Girona, La 22, i també paisatges i carrers que es descriuen amb detall. Fa pocs dies que està a la venda per aconseguir reaccions de lectors, però, des del jurat, Jo he robat el manuscrit Voynich va merèixer paraules d'elogi, segons subratlla Salvador Casas.