La Casa Masó redescobreix «el Fargnoli de les arquetes»

La Casa Masó convida a redescobrir la figura del creador i dissenyador Adolf Fargnoli, l’artesà empordanès que va aconseguir fama internacional amb les seves capsetes de fusta ara fa cent anys, amb la primera exposició antològica que protagonitza. Adolf Fargnoli (1890-1951). Del noucentisme a l’avantguarda reivindica l’ebenista i orfebre conegut a la Girona de principis del segle XX com «el Fargnoli de les arquetes», un dels artesans més representatius del seu temps, que va caure en l’oblit durant la postguerra.

Nascut a la Bisbal d’Empordà el 1890, Fargnoli va obtenir el reconeixement dels seus coetanis gràcies a la creació de capsetes de fusta i arquetes, objectes únics que ara són peces de col·leccionista, però també com a dissenyador gràfic d’avantguarda. Les obres de Fargnoli va arribar a ser tan famoses i emblemàtiques del Noucentisme que el 1927 Salvador Dalí, que les odiava, les va qualificar de «degenerada pornografia», ja que eren la personificació de l’art i del gust d’una època i d’un moviment artístic que ell volia combatre des del surrealisme.

L’última exposició que se li va dedicar a Girona va ser el 1997 a les Sales Municipals, presentant la seva obra al costat de la del seu germà petit, el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli. 

Una nova perspectiva

L’exposició de la Casa Masó, oberta fins al 23 de març i que a l’estiu es podrà veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), està comissariada per la historiadora de l’art Pilar Vélez. La que fins fa poc era la directora del Museu del Disseny de Barcelona mostra una visió àmplia del personatge i la seva obra gràcies al llegat documental de la família de l’artista i a nombroses col·leccions privades.

I és que l’exposició reuneix obres de fusta i ceràmica fins ara poc conegudes, i sobretot un conjunt documental inèdit de dibuixos, catàlegs i manuscrits que aporten llum a l’obra de Fargnoli, situant-lo en una estètica molt més pròxima a l’avantguarda de les arts gràfiques del seu temps. L’eixamplament de la perspectiva permet descobrir que el mateix artista va voler distanciar-se de l’obra que li havia donat fama i va concebre solucions innovadores i avantguardistes en el disseny gràfic i la impressió dels seus catàlegs i fullets.

En total, la Casa Masó exposa més de 200 objectes originals de l’artista, entre dibuixos, esbossos, invitacions i catàlegs d’exposicions, projectes de cartells, creus de fusta, objectes de guix i ceràmica. També 28 de les seves famoses capsetes, arquetes i petits cofres, a i fotografies i premsa de l’època.

Pepe Serra, director del MNAC, i Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, afirmen en el catàleg de l’exposició que Fargnoli és «un personatge únic en la història de l’art català del segle XX». 

«És difícil de comprendre que un creador que va arribar a ser tan famós i va fer tantes exposicions en vida com ell caigués en l’oblit gairebé absolut i actualment encara sigui pràcticament desconegut per tothom, a excepció d’un grapat de col·leccionistes que cerquen les seves obres amb passió i obsessió», afirmen.

A més, l’exposició recorda novament el paper essencial que va tenir Rafael Masó en l’art de la Girona del seu temps, no només com a arquitecte i promotor cultural, sinó també com a pont amb els artistes, els crítics i les sales d’exposició de Barcelona.

L’exposició va acompanyada d’un llibre-catàleg de 256 pàgines, la primera monografia dedicada a l’obra d’Adolf Fargnoli, amb la recerca sobre l’artista que Vélez ha fet durant els últims trenta anys.