Diari de Girona

Diari de Girona

Borja González Artista de sorra

«Utilitzo sorra del desert del Gobi, que compro a la Xina»

"Dibuixar en sorra no és només dibuiixar, va molt més enllà, és una activitat terapèutica"

Borja González a l'auditori de Girona, on va dur a terme el seu espectacle. Marc Martí

Borja González fa art amb sorra, no només dibuixa, sinó que és tot un espectacle. La seva actuació a la gala dels Premis Diari de Girona va deixar tothom bocabadat. Si en volen un tast, busquin a YouTube «Borja Sand Art»

Hi ha gent que fa escultures en la sorra, però dibuixar-hi... D’on surt això?

No sé d’on surt, sóc autodidacta. Ho vaig veure una vegada en un vídeo, en una televisió antiga, amb interferències i tot. Sortia un japonès, amb una orquestra simfònica i fent escultures amb sorra. Em vaig posar a investigar. Tenia una caixa de pintures a casa, una caixa de fusta, la vaig baixar i vaig començar amb petites escultures, de sorra. Ho vaig estar provant un temps fins que ho vaig treure a escena. Perquè jo ja actuava com a artista de circ.

Perdó?

Jo era acròbata.

No em digui.

Sí, m’agafava un paio fort , em tirava enlaire, i em tornava a agafar.

Abans jo era acròbata, m’agafava un paio fort, em tirava enlaire, i em tornava a agafar.

decoration

I va pensar que era molt més tranquil això de la sorra, és clar.

El canvi va ser increïble. Fa ja divuit anys que vaig començar amb això. Llavors era l’únic a Espanya i a Europa, vaig ser el pioner. A la Xina si que n’hi havia alguns. Ara a Espanya ja som dos, i a cada país n’hi ha un o dos.

Poca gent hi deu haver si celebren convencions...

De moment ens conformem amb un grup de WhatsApp. El vaig crear jo, per a promoure la companyonia i no la competitivitat.

Objectiu difícil, el d’eliminar la competitivitat.

Ja, però bé, jo sóc així. Miro de ser amigable. Per exemple, a l’altre noi que fa sorra a Espanya, si tinc una idea l’hi passo. I a l’inrevés. Ens passem tècniques, és a dir, som amics.

Fa ja divuit anys que vaig començar amb això, llavors era l’únic a Espanya i a Europa, vaig ser el pioner

decoration

Una vegada que em sentia enamorat, vaig dibuixar un cor a la platja. Se’l van endur les onades. No sé si és bon inici.

L’afegiré al nostre grup de WhatsApp (riu).

Per alguna cosa es comença, no? 

Exactament. De fet, jo ara estic muntant una petita escola. Ja fa anys que faig tallers per tot el món. No és només dibuixar, va molt més enllà. És una activitat terapèutica. És un art terapèutic a tots els nivells.

Ah sí?

Ja antigament s’utilitzava la sorra per a aconseguir el relax mental, per a meditar. No ha vist els jardins zen? Pentinant-los amb un rasclet... doncs és el mateix que dibuixar amb sorra. Porta a un estat de tranquil·litat. Ni tan sols has de pensar.

Ja antigament s’utilitzava la sorra per a aconseguir el relax mental, per a meditar

decoration

Vostè ha de ser un tio la mar de relaxat i tranquil.

A vegades (riu). Quan estic en un escenari, no. A casa sí, a casa m’agrada molt meditar, portar una vida espiritual.

D’on treu aquesta sorra tan fina?

Al principi, de la platja. De la zona de Castelldefels, on és molt fina. Des que faig gires pel món, vaig investigar i ara faig servir sorra del desert del Gobi, a Mongòlia.

Per què justament aquesta?

Aquesta sorra és gairebé pols, però a més és pesada, i això és ideal per a dibuixar. Hi ha altres sorres que són també pols, però no pesades i no podria controlar tant. També utilitzo sorra del Sàhara.

El primer cop que vaig arribar a Pequín, vaig preguntar quants artistes de sorra hi havia. Em van respondre que a la Xina no ho sabien, però que a Pequín uns 300 o 400

decoration

No em digui que agafa un camell i se’n va al Gobi a buscar sorra.

No, tant de bo. En les gires no vaig a Mongòlia, però sí a la Xina, per tot el país. De fet, el primer cop que vaig arribar a Pequín, vaig preguntar quants artistes de sorra hi havia. Em van respondre que a la Xina no ho sabien, però que a Pequín uns 300 o 400. I després hi havia els alumnes d’aquests. «I per què m’heu contractat a mi?», vaig preguntar.

I allà venen sorra d’aquesta.

En ser una tècnica coneguda en tot el país, fins i tot amb escoles, pots comprar tant sorra com taules on fer els dibuixos. Molta la porten de Mongòlia.

No li sap greu que les seves obres d’art siguin tan efímeres?

Em sap molt de greu.

Al principi era per a mi una cosa nova i els dibuixos eren tan bonics, que no els volia esborrar. Ara en faig fotos i algun vídeo, i ho guardo

decoration

Doncs no l’he vist plorar.

M'hi he acostumat. Al principi era per a mi una cosa nova i els dibuixos eren tan bonics, que no els volia esborrar. Ara en faig fotos i algun vídeo, i ho guardo. Jo sóc artista, tot artista té un taller a casa ple de coses que han produït, de brotxes, de maquinària, etc. I a mi la sorra m'ha ensenyat a tenir el taller amb el mínim. A no disposar de gaire res. Ni tan sols sembla un taller. I la casa igual. 

Però a casa hi deu haver sorra a tots els racons.

Això sí, em passo el dia amb l'escombra i recollint dibuixos de tots costats. 

Compartir l'article

stats