«Si una cosa no agrada, la prohibeixen, és una societat paternal»

Smoking Bambino (Esteve Saguer) torna als escenaris, ho fa aquest dissabte (20h) a La Planeta, dins del festival Neu! El músic gironí presentarà el nou àlbum i primera aposta completa en català de la seva carrera, «Llampigots i bufarandes»  

Un company m’ha dit, en saber que l’entrevistaria: «aquest fa pinta d’estar carregat de diners»

Ha, ha, diguem que no vaig malament. Però carregat no, ja li asseguro.

Fins quan li deixaran dir-se Smoking Bambino en una societat cada cop menys permissiva?

Tinc la sort que en ser un nom agafat de l’anglès i l’altre de l’italià, no saben ben bé què vol dir. A més, un smoking és també un vestit. Ara bé, és cert que no agrada gaire. Vam fer un videoclip on sortia una noia fumant i bevent, i només per això, a molts llocs no el volien passar. Flipo, amb aquestes coses.

Vam fer un videoclip on sortia una noia fumant i bevent, i només per això, a molts llocs no el volien passar. Flipo, amb aquestes coses

Cap on anem?

No ho sé, sembla que tot ho vulguin solucionar amb prohibicions. Quan alguna cosa no agrada la prohibeixen i llestos. És una societat paternal, com si nosaltres no poguéssim triar com la volem cagar.

I ara va, i canta en català.

No va ser buscat, ni hi ha darrere cap raciocini. Mentre vaig estar a Nova York, cantava en anglès.

Potser s’ha adonat que en aquest país ningú l’entén, si canta en anglès?

A Nova York venia gent, després del concert, a comentar el que deia en les cançons. Ara m’està passant una mica aquí, cantant en català. També és cert que aquí, cantar en anglès et discrimina una mica. Els agrada molt si hi tens alguna arrel familiar, si no, ho troben com una impostura. Però vaja, no descarto tornar a cantar en anglès. O fins i tot en castellà. El que passa és que en castellà, amb el meu accent gironí...

no descarto tornar a cantar en anglès. O fins i tot en castellà. El que passa és que en castellà, amb el meu accent gironí...

Com era la seva vida a Nova York?

Durant el dia llegia o voltava. Musicalment, hi ha molts llocs on t’apuntes i hi pots tocar. Si els agrada, et van donant minuts en concerts. Em va anar molt bé. Va passar que, en arribar la pandèmia, vaig tornar. Començaven a tancar-ho tot, i vaig pensar que, si m’havia de tancar a casa, millor aquí.

Com canta en un tema: mai posarà seny? 

Intentarem que no. S’ha de mantenir sempre un punt de xaladura.

Ara en faré cinquanta, i hi ha coses que inevitablement passaran, ho diuen les estadístiques, la gent va morint. Espero no ser jo

Cada cop marxen més amistats abans d’hora, es lamenta en una altra peça.

I encara he tingut sort, en aquest aspecte. He perdut amics, però relativament pocs. Ara en faré cinquanta, i hi ha coses que inevitablement passaran, ho diuen les estadístiques, la gent va morint. Espero no ser jo (riu).

En què més nota, que s’acosta al mig segle de vida?

Saps una mica més, has après coses, tot t’ho mires diferent, t’has equivocat i saps que hi tornaràs moltes vegades. A canvi, emprenya que a vegades el cor vol anar cap a un lloc i les cames ja no t’hi porten. Això és una putada. Amb l’edat has de ser més un corredor de fons que un esprínter.

Amb l'edat, emprenya que a vegades el cor vol anar cap a un lloc i les cames ja no t’hi porten. Això és una putada

Amb l’edat ens tornem tolerants?

Ja no discuteixes, ni mires de quedar bé: dius el que penses, i si a algú no li agrada, ja se n’oblidarà.

Qui és que ens vol fer callar i que estiguem adormits? 

Ha, ha, això és del tema «Les vuit del matí». Al poder li va molt bé que a la societat tant se li’n foti tot, que no tingui empatia per res. Hi ha una apatia general. «Les vuit del matí» la vaig compondre durant tot l’embolic del procés, jo mai no he sigut independentista, però em va servir per mostrar com el poder té formes de fer-nos callar.

Malgrat les xarxes socials?

Per grossa que sigui la bestiesa que diguis, demà algú n’haurà dit una de més grossa. No deixa de ser una manera de fer-nos callar. 

S’aixeca sovint, a les vuit del matí?

M’aixeco a les sis.

Si vols fer el que t’agrada, a vegades has de fer sacrificis. Encara que no aconsegueixis gaire res, com és el meu cas

Déu del cel!

Dormo cinc hores, vaig a dormir cap a la una. Durant el dia tinc coses a fer, així que de les sis a les nou, són tres hores increïbles, els trec molt rendiment.

Això també és lletra seva: quantes portes ha tancat, a la vida?

Suposo que moltes. I sovint, no se n’ha obert cap més (riallada). S’han de tancar. Si vols fer el que t’agrada, a vegades has de fer sacrificis. Encara que no aconsegueixis gaire res, com és el meu cas (riu). Potser tu veus el teu camí, però no tothom té ganes de seguir-lo. Aleshores has de tancar portes. Si hi ha coses que s’interposen en el teu camí, has de triar.

Subscriu-te per seguir llegint