Xiula indaga en els dilemes de crear vida artificial a «Babynova»

Més diversitat d’estils i sobretot, uns temes un punt més adults, com ara la mort, la sexualitat, la malaltia o les frustracions, són els trets característics del sisè treball dels Xiula, un dels grups de referència en l’escena familiar del país. Es tracta de Babynova, un àlbum que relata el desig del grup de crear una vida artificial, un bebè a mida, per visualitzar tot allò que desitgen i que els esporugueix, a través de catorze noves cançons que presentaran per primera vegada en directe el dissabte 30 de desembre a l’Auditori de Girona.

Si en el seu anterior treball, Descontrol MParental, parlaven de què passa als adults quan arriben els fills, ara els Xiula recuperen la mirada de l’infant per convidar-los a reflexionar sobre com es pot crear una vida nova i en quin món li tocaria viure.

«Partim d’idees com el mite de Frankenstein o el conte de Pinotxo per plantejar la idea de crear un ésser des de zero i com aquest se’t pot girar en contra, perquè això genera moltes reflexions que no són fàcils i que no havíem tocat fins ara», explica el cantant Jan Garrido, un dels components de la banda, que també és educador social.  En aquest sentit, destaca que Babynova és el treball «més madur del grup» pel que fa al contingut, «perquè no és estrictament infantil i algunes lletres han de ser pensades amb els pares i mares».

El fet que diversos integrants del quartet treballin en l’àmbit de la pedagogia i l’educació social, les pròpies vivències com a pares i l’assessorament de múltiples professionals els han servit per ampliar el focus, explica, i acostar-se a temes nous.

«El públic creix amb Xiula i nosaltres també, cada cop cantem més sobre el que ens interessa», apunta Garrido, i posa com a exemple la cançó, El meu cos és meu, dedicada a la prevenció de l’abús sexual o M’estimo bastant, sobre el descobriment del propi cos i l’autoexploració. 

«La sexualitat infantil i sobretot l’abús era un tema que teníem molt pendent i que no ens atrevíem a fer, però hem acabat demanant la col·laboració de psicòlogues, sexòlogues i professionals d’entitats com Vicky Bernardet que ens han ajudat molt», detalla.

«Estem en un punt que fem la música que ens agrada i volem fer, sense anar a la cosa més fàcil», continua, i assenyala que això es tradueix també en més diversitats d’estils i produccions «més arriscades, no tan fàcils a l’orella de l’oient».

Xiula no és un grup que es defineixi per un estil musical concret, perquè depenent del contingut de cada cançó l’aborden des d’un o des d’un altre, sovint sumant-hi col·laboracions. 

En aquest disc, per exemple, han col·laborat amb artistes com El Pony Pisador o Joan Garriga, que ha posat la veu i l’acordió a Dol i fa sol, una cançó sorgida d’un cap de setmana que el grup va compartir amb un grup de deu famílies que han patit pèrdues importants. D’aquesta trobada en va sortir un curtmetratge homònim guardonat amb el premi al millor curt nacional al darrer festival In-Edit.

De la mà de Los Manolos i Maruja Limón s’han atrevit amb una salsa rumbera per parlar del malestar i la malaltia a Mal malalt i, amb Helena Miquel, han tocat la separació dels pares amb aires de música espanyola dels 80, explica Garrido. «No tenim límits musicals, anem on ens porta la creació», continua.

Garrido avança que algun d’aquests col·laboradors estaran presents en els concerts de presentació del disc, però per sobre de tot, el que primarà en cites com la de dissabte a l’Auditori de Girona serà una posada en escena molt asèptica relacionada amb la descoberta d’una caixa amb les eines per crear una vida nova, lligant amb tot el concepte de Babynova.

«Aquest kit i projeccions amb intel·ligència artificial que remeten a la ciència i a un futur distòpic seran l’excusa per parlar de la creació de vida i denunciar el món on vivim», assegura.

Subscriu-te per seguir llegint