«Els homes, per follar, munten bandes de rock i escriuen llibres»

La gent llegeix poc i malament.

Comencem bé.

Els que ens agrada llegir som un nínxol petit. És molt important tenir bons llibreters i/o bons prescriptors literaris. Sovint la bona literatura no està en les novetats, sinó en llibres als quals no fem cas. 

La gent llegeix poc i malament

L’imagino a Nova York com una mena de Dorothy Parker.

M’agrada molt la gent. Ara estem aquí, veig tota la gent al voltant, prenc notes... M’interessa la gent i les seves històries.

Cosa semblant faria Dorothy Parker, si bé en lloc d’un cafè, com nosaltres, beuria una copa. 

Ha, ha, deia que després del segon martini acabava a sobre la taula, i després del tercer, a sota de l’amfitrió. Jo això ho he deixat.

L’alcohol o els amfitrions?

L’alcohol. He acabat a sota de molts amfitrions (riu). Fa mig any que he deixat de beure alcohol, no en sabia, sóc massa impulsiva.

He acabat a sota de molts amfitrions

Ho admet amb molta filosofia.

I tant. M’agrada la gent que no fa un drama de les coses. I la gent amb ironia. Jo no en tinc, sóc literal, un llibre obert. Es veu a Fucking Nem york. Sóc un fucking llibre obert.

Veig que apunta coses tota l’estona....

Tot el que se m’acut. Miri què he escrit fa poc: «Netejar el llepet de caca encara que no sigui meu».

Un pensament generós.  

Sóc així, si no apunto les idees, no les recordo. Si perdo la llibreta estic morta. En vaig perdre una fa anys i no ho he superat mai.

Sóc un 'fucking' llibre obert.

Li sap greu que l’entrevisti si encara no he llegit el llibre?

M’agrada que ho digui. No em sap greu. Trobo que és un tio collonut, no li cal.

Val la pena Nova York?

No.

Dona...

Li puc dir perquè l’he espremuda. Però tothom l’hauria de visitar. És una ciutat fallida -la gent es mor pel carrer- i alhora meravellosa. En ser tan gran, té el millor i té el pitjor.

Com es veu Catalunya des de tan lluny?

La veia llunyana. I la tenia idealitzada. Llavors, quan venia aquí, la veia petita, com un pessebre. De fet, és un pessebre.

A Nova York tenia Catalunya idealitzada. Llavors, quan venia aquí, la veia petita, com un pessebre. De fet, és un pessebre

Hi ha molts caganers.

He, he, i també la trobo bé de preu. Aquí puc convidar un grup a dinar. Allà, impossible.

Descriu millor NY «Sexo en New York» o Woody Allen? 

«Sexo en New York» és molt bona, jo he volgut ser Carrie, com totes les periodistes. Però és massa impostada. Millor Allen. Jo sóc un personatge de Woody Allen, o ho he sigut.

Quin personatge?

La pobra enamoradissa, que va passant per aquí i per allà.

sóc un personatge de Woody Allen, o ho he sigut

La veig més passional que enamoradissa, Calçada.

Totes dues coses. M’enamoro cada dia! I imagino un futur meravellós, amb criatures i tot.

Què són els homes?

Són nens.

Gràcies per la part que em toca.

Nens ingenus, feliços i extremadament delicats. Rasques una mica i veus que són tan delicats que si no vas amb compte, es trenquen. En especial els gironins, deu ser la proximitat a França. Vostès són floretes.

Com sap tot això una barcelonina que vivia a Nova York?

És que, com a nena de casa bona, estiuejava a Begur.

Més que matar-lo, al pare se l’ha de digerir

Deixi’m posar freudià: s’ha de matar el pare?

(Pensa) Se l’ha de digerir.

L’hi ha costat?

És un aliment molt difícil de digerir (riu), sí que m’ha costat. Matar-lo és lleig, però tots hi estem destinats.

Suposo que si el pare és famós, la llosa és més pesant.

Suposa bé. I pitjor si surt una filla com jo.

És mala filla?

Sóc molt bona filla, estimo molt els meus pares. Passa que sóc una filla amb molta necessitat que em facin cas.

Pel meu pare sóc un aliment que no digereix. Així que l’evita

Tornarà a Nova York?

Unes setmanes. Allà hi tinc els pares americans, que em van acollir. I el pare biològic, que també viu allà. Però bé, amb el biològic no hi tinc relació.

Ah no?

Ell no vol. De fet, li dic Miquel, perquè no es mereix que li digui pare. L’estimo amb devoció, poca gent estima el pare com jo. El problema és que -parlant d’aliments- pel meu pare sóc un aliment que no digereix. Així que l’evita. 

A tots els homes els costa, digerir-la?

A tots, no. Hi ha pàmfils que només es queden embadalits. He perdut una mica l’interès.

Un moment: a més de l’alcohol, ha deixat els homes?

No, els homes no. Però ara la meva obsessió és vendre el llibre. Els homes han quedat en segon pla.

A mi follar m’agrada molt. Però vull més ser respectada

Que no el va escriure perquè els homes se li abraonessin?

Això ho fan els tios, que per follar munten bandes de rock o escriuen llibres. Tot ho fan per follar, vostès (riu).

Fins i tot fer-nos periodistes.

Veu? La cara i la creu. Jo escric perquè m’estimin.

Ja m’estima la meva mare.

(Riu) No, si a mi follar m’agrada molt. Però vull més ser respectada. 

Això no serveix de res, dona.

Home, sí que serveix. Jo encara vull tenir un fill.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint