Maribel Torres es capbussa en el tràfic de persones a «Cartes marcades»

L’escriptora olotina Maribel Torres acaba de publicar Cartes marcades, una novel·la negra que arrenca quan la cooperant d’una ONG que ajuda a dones explotades provinents de l’Europa de l’Est desapareix.

L’autora continua així una saga iniciada amb la detectiva Adriana Miralles i Pau Escudero, el subaltern expert en informàtica. «Els vaig creuar en un conte i des de llavors es van quedar amb mi. A les tres novel·les apareixen, són una sèrie. A cada novel·la han de resoldre un cas que em serveix a mi per explicar un tema de problemàtica social que a mi m’interessa», explica l’autora, que ha publicat Cartes marcades amb Llibres del Delicte.

El tema en qüestió és el tràfic de persones, en què, segons recorda Torres, Espanya és un dels primers consumidors de prostitució a Europa i el tercer a nivell mundial: «Catalunya, que està molt a prop de la frontera amb França, és un lloc des d’on arriben més noies que estan explotades sexualment, noies que formen part de xarxes de tràfic de persones i les porten aquí perquè es prostitueixin. Catalunya és la porta d’entrada de les xarxes de prostitució».

«Volia ressaltar no només com funcionaven les màfies, sinó el paper de les víctimes. La violència contra les dones seguirà fins que la societat faci un canvi de mentalitat important», comenta Torres.

A la mateixa editorial Maribel Torres va publicar Aquí mano jo i El despertar del Navegant.

Altrament, cal destacar que Torres, malgrat li ha agradat escriure des de petita, treballa en una empresa on importen més els números que les lletres. Durant deu anys va formar part del consell de redacció de la revista olotina A 440m sobre el nivell del mar i participa habitualment en temes literaris i culturals de la seva estimada ciutat, Olot. També, té publicats dos reculls de contes, De somnis i cendres (2003) i Ossos de Fira (2018), i diversos contes en reculls col·lectius com a finalista de premis literaris. El 2016 va guanyar el 1r Premi de Narrativa Curta Colada de Lletres de l’Associació Garrotxa.

Una «narconovel·la»

Cartes marcades no és l’única aposta de Llibres del Delicte per obrir la temporada. Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973) publica Necròpolis, una història que, segons l’escriptor, ha volgut convertir-se en una «narconovela» amb certa ascendència a Joc de trons. Corrupcions, assassinats, robatoris i venjances aflorin a la batalla per la lluita del poder i l’hegemonia.

En aquest context, un vaixell arriba a un port amb una important remesa de droga que, a les mans de la família posseïdora, garanteix la supremacia econòmica, social i política. Cada família té les seves fortaleses i debilitats, però arriba un moment en què la lluita esdevé insostenible per a les famílies per si mateixes, obligant-les a formar coalicions i dissenyar estratègies per sobreviure.

Del Clot, politòleg, advocat i escriptor, revela que acostuma a fusionar les seves professions per escriure novel·les. «Sempre acabo escrivint sobre el crim i la justícia. Les injustícies ocupen un lloc important tant als meus assajos, d’índole política i judicial, com a la novel·la negra».

Segons l’escriptor, Necròpolis no és un llibre convencional, a causa de la manca de referents del gènere «narcoliteratura» en català. 

«Al poder pots accedir al poder de tres maneres. Amb unes eleccions democràtiques, a partir d’un llinatge de sang, com fan els reis, o la tercera és un cop d’estat usant la violència. Necròpolis és una mica el cop d’estat permanent», comenta del Clot.  

Subscriu-te per seguir llegint